Aquesta casa monàstica té el seu origen en una comunitat femenina, no regulada, que feia vida eremítica fora de la població de Pollença, al puig de Can Sales, des del 1351. El 1362 van demanar autorització al bisbe de Mallorca per traslladar-se al Puig de Maria, amb una església on es venerava, des del 1348, una imatge de la Mare de Déu trobada miraculosament i que havia estat objecte d'invocacions i rogatives arran de l'epidèmia de pesta que va patir la població en aquells dies.
El 1371 la comunitat de beguines va ordenar la seva situació gràcies a l'adopció de la regla de Sant Pere, que els fou atorgada pel bisbe que va nomenar a Flor Ricomà com a priora, el nombre de monges ja havia augmentat considerablement. En aquesta època es van solucionar les diferències entre el Puig i els hospitalers de Pollença que, com a beneficiaris dels béns del Temple, ostentaven el domini de la vila i les seves institucions religioses. La regla de Sant Pere no formava part de les que l'Església havia aprovat per les comunitats monàstiques, i per això es va demanar la seva regularització, que es va oficialitzar el 1388 amb un breu apostòlic que sotmetia la casa a la regla de Sant Agustí i confirmava Ricomà com priora, aquesta va morir aquell mateix any.
Gràcies a la devoció de la població envers la Mare de Déu del Puig, la comunitat va poder bastir un monestir i adequar la capella a les seves necessitats. El 1461 el lloc estava ocupat per unes setanta persones, entre monges i novícies, aquesta situació li va permetre participar en la fundació del monestir jerònim de Santa Elisabet de Palma el 1485, amb l'aportació de dues monges per formar part d'aquella comunitat. A mitjan segle XVI Pollença, i de retruc el monestir del Puig, va patir els efectes de les revoltes populars i dels atacs dels pirates, el que va aconsellar la comunitat de religioses el seu refugi temporal a Palma.
Interior de l'església
En les sessions del Concili de Trento es va aprovar un decret que afectava directament la vida interna de les comunitats religioses, particularment les femenines (1563), el bisbe de Mallorca va treballar per posar en pràctica aquelles disposicions especialment pel que fa a la clausura, incorporant a la comunitat quatre religioses de Santa Margalida amb l’oposició ferma de la comunitat, de tal manera que es va decretar el 1564 la seva dissolució i trasllat de les monges i bona part del mobiliari a Ciutat aprofitant també una de les directrius de Trento que prohibia l’existència de comunitats femenines en llocs despoblats.
Van mantenir el lloc del Puig, però a poc a poc va anar entrant en ruïna i es va haver de restaurar, en qualitat de santuari. A Palma van ocupar de manera provisional unes dependències de la casa i hospital de Sant Antoni mentre pledejaven pel seu retorn. Llavors la comunitat era coneguda amb el títol de Sant Antoni de Viana, òlim del Puig de Pollença. Veient irreversible la situació i trobant-se precàriament a Sant Antoni, les monges van adquirir uns terrenys al Sitjar on van aixecar un nou monestir on es van traslladar l'any 1576, creant el monestir de la Concepció, continuador de la casa del Puig de Pollença.
Compartiment d'un retaule amb el monestir del Puig de Pollença
Portat a Palma per les monges des del Puig
La Mare de Déu del Puig
Exvot
Exvot
Exvot
El cap de Formentor i el Port de Pollença des del Puig
El Puig des de la vila de Pollença
Postal antiga, col·lecció particular
- BARCELÓ, María (2005). Beguines i beates mallorquines en els anys de la tardor medieval. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 61
- BORDOY BORDOY, Maria José (2003). El monestir del Puig de Pollença. Ajuntament de Pollença
- BOTINAS, Elena, i altres (2002). Les beguines. La Raó il·luminada per Amor. Barcelona: Pub. de l'Abadia de Montserrat
- CARMONA, Félix (2001). Iconografía de la iglesia y monasterio de Nuestra Señora de la Concepción de las Agustinas en Palma de Mallorca. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 57
- GUASP, Bartomeu (1962). Las monjas del "Puig de Pollença" en Mallorca, un códice conteniendo la regla del monasterio (Siglo XIV). Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 35
- REUS PLANELLS, Guillem A. (2017). L'arquitectura religiosa en els antics territoris de la Corona de Mallorca, segles XIII-XIV. Un estudi de paisatge monumental. Tesi doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona
- ZAFORTEZA Y MUSOLES, Diego (1945). Del Puig de Pollensa al Puig del Sitjar. Palma: Imp. M. Alcover
El monestir i actual santuari del Puig és dalt del turó del mateix nom, al sud de la vila de Pollença