Monestir de la Concepció de Palma
Puríssima Concepció / Sant Antoni de Viana
Aquesta casa és la continuadora del monestir del Puig de
Pollença, la comunitat del qual es va veure obligada el 1564 a traslladar-se a Ciutat a causa de les disposicions del Concili de Trento. A l’arribada a Palma, es van aixoplugar a la casa i hospital de Sant Antoni i seria coneguda amb el nom de Sant Antoni de Viana, òlim del Puig de Pollença.
La situació d'interinitat en aquell lloc va obligar la compra dels terrenys necessaris al Puig del Sitjar per aixecar un nou monestir que estaria dedicat a la Puríssima Concepció on es van traslladar el 1576. Inicialment, es van adaptar les cases que s'havien adquirit, d'acord amb les noves necessitats de la comunitat monàstica, alhora que començava la construcció de l'església de nova planta (1580) i les diferents dependències conventuals. Encara no s'havia acabat aquella església que el 1608 es va determinar la construcció d'una de nova i més àmplia, i per això es va adquirir un nou terreny, el 1614 es posava la primera pedra i començava la construcció que s'allargaria fins a finals de segle.
Durant el segle XIX es van produir esdeveniments força adversos pel monestir, el 1812 ja hi va haver un intent d'expulsió amb la finalitat d'utilitzar el lloc com hospital militar, el 1821 hi va haver una exclaustració temporal i el 1836 es va decretar una profunda reorganització de les cases monàstiques, les masculines van patir directament la supressió, en canvi, les femenines van poder seguir, però amb canvis profunds. S'havia imposat que només havia d'existir una casa per a monges del mateix orde a cada ciutat, a Palma les agustines hi mantenien cinc establiments, el de Santa Margalida, el de la Misericòrdia (ara perdut), el de Santa Magdalena, el de la Consolació (desaparegut) i aquest de la Concepció, que va rebre la meitat de la comunitat de la Consolació i la de Santa Margalida. La casa encara manté la seva activitat amb la congregació d'Agustines de l'Empar.
Compartiment d'un retaule amb el monestir del Puig de Pollença
Portat per les monges des de l'antic emplaçament del Puig
- BORDOY BORDOY, Maria José (2003). El monestir del Puig de Pollença. Ajuntament de Pollença
- CARMONA, Félix (2001). Iconografía de la iglesia y monasterio de Nuestra Señora de la Concepción de las Agustinas en Palma de Mallorca. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 57
- FERRAGUT, Juana (1974). La desamortización de Mendizábal en Malloca (1836-1846). Trabajos de Geografía, 21
- MURRAY, Donald G.; PASCUAL, Aina; LLABRÉS, Jaume (1992). Conventos y monasterios de Mallorca. Historia, arte y cultura. Palma: Olañeta Ed.
- NOVO MALVÁREZ, M. Margarita (2016). Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Potencialidades y nuevos usos vinculados a la gestión de su patrimonio cultural. Tesi doctoral. Universitat de les Illes Balears
- PERELLÓ FERRER, Antònia Mª (1985). Esglésies dels segles XVII i XVIII a Ciutat de Mallorca. Palma: Moll
- RIPOLL, Lluís; FERRÀ, Joan M. (1990). Ses Monges Tancades. Consell Insular de Mallorca
- ZAFORTEZA Y MUSOLES, Diego (1945). Del Puig de Pollensa al Puig del Sitjar. Palma: Imp. M. Alcover