Es tracta d’un monestir femení fundat a la ciutat de Palma el 1232 gràcies a la intervenció de personatges influents de l’època, relacionats amb la corona i que havien participat en la conquesta de Mallorca (1229). La primera priora de la casa fou Caterina de Torrella (1232-1269), neboda de Ramon de Torrella, primer bisbe de Mallorca (1238-1266).
Hi ha una hipòtesi que relaciona la fundació d'aquesta casa amb la de Santa Maria de Jonqueres (Vallès Occidental). El monestir estava situat a la plaça del Mercat, prop de l'actual plaça Major, però aviat van canviar la seva ubicació gràcies a un pacte entre Santa Margalida i els framenors del convent de Sant Francesc, que en aquell moment estava ubicat prop de la muralla, pel seu sector nord. Els franciscans havien posat la primera pedra de l'església el 1236 i arran de l'acord, van cedir el lloc a les monges de Santa Margalida, l'intercanvi va suposar que la casa de la plaça del Mercat passés als framenors i la casa franciscana a les monges.
El trasllat s’hauria efectuat entre el 1270-78, l’estada dels framenors en aquell nou lloc fou molt curta o potser no hi van anar mai, ja que es van traslladar ben aviat al lloc on van bastir el convent definitiu. Durant la segona meitat del segle XIV, les monges van refer l’església començada pels framenors i algunes de les altres dependències de la casa, com ara la sala capitular o el dormitori i no van anar més enllà a causa de la crisi econòmica que afectava aquesta comunitat.
Detall de La Ciutat de Mallorca (Garau, 1644)
Biblioteca Virtual de Defensa
Durant el segle XVI la casa es va reformar pel que fa als seus costums i d'acord amb les directrius de l'època (fins i tot abans del Concili de Trento) fou una de les primeres a adoptar-les, acceptant una clausura més estricta. Quatre monges d'aquest monestir foren enviades al Puig de Pollença per impulsar la reforma d'aquella casa, segons les disposicions de Trento (1563) que la comunitat del Puig es resistia adoptar. A més de la participació en la reforma del Puig de Pollença també van reformar la de Santa Magdalena de Palma (1541) i van col·laborar en la fundació del monestir de la Puríssima Concepció de Sineu i el d'Eivissa, el 1600.
També són del segle XVI les tres galeries renaixentistes del claustre que es van aixecar per completar aquest espai monàstic situat al costat nord de l’església, que ja disposava d’una primitiva galeria gòtica del segle XIII, similar a les de Sant Francesc de Palma i que tot fa pensar que haurien aixecat també els franciscans abans del seu desplaçament. Aquesta galeria del claustre encara es conserva en bona part, tot i que desplaçada a Miramar.
Fotografia de Jbarberà, a Wikimedia
Amb el segle XIX va arribar una època de greus entrebancs, que van acabar amb la supressió de la comunitat agustiniana. Ja el 1812 hi va haver un intent d'expulsió, amb la finalitat d'establir en aquest lloc un hospital militar, el 1820 la situació es va repetir, però aquesta vegada era l'Ajuntament de Palma qui volia fer-se amb l’espai. El cop final va arribar amb la desamortització, el 1837 les 18 monges que encara hi quedaven van haver d'abandonar el monestir i foren traslladades al de la Concepció, el monestir va passar a propietat pública i va quedar abandonat.
Seguidament, es va destinar per l'ús militar, el 1844 es va decidir transformar-lo en hospital i van començar les obres d'enderroc d'algunes de les dependències, es va desmuntar la galeria gòtica (el 1872 es va donar a l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, qui la va muntar a Miramar). Durant la segona meitat del segle XIX es va treballar en l'adaptació de la casa com a hospital, es va respectar l'església i es va completar el claustre que havia perdut la galeria gòtica. Els canvis es van anar succeint, es va restaurar l'església (1967) i el 2004 el gruix de les dependències es va destinar a seu del Centro de Historia y Cultura Militar.
Fotografia d'Homyr, a Panoramio
Entrada de Jaume I a la ciutat musulmana de Mallorca
Pere Niçard (1468-1470)
Amb la representació de la porta de Santa Margalida i l'absis de l'església
Museu Diocesà de Mallorca
Il·lustració de Souvenirs d'un voyage d'art a l'île de Majorque (1840)
Publicada al Catálogo Monumental de Baleares
Publicada al Catálogo Monumental de Baleares
Ara al convent de Miramar
Ara al convent de Miramar
Joan Rosat (c1456)
Procedent d'un retaule del monestir, ara al Museu de Mallorca
Joan Rosat (c1456)
Procedent d'un retaule del monestir, ara al Museu de Mallorca
Jacent d'una abadessa de Santa Margalida
Pere Morey (c1387)
Museu de Mallorca
- DAMETO, Juan i altres (1840-41). Historia general del reino de Mallorca. Vols. 1-3. Palma: Imprenta Nacional
- GONZÁLEZ, Elvira; QUIROGA, Magdalena de (2013). El conjunto del Relicario de la Nuez del desaparecido monasterio de Santa Margalida de Palma, en el actual Convento de la Concepción. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Núm. 69
- GUAL DE TORRELLA, Mariano (1977). Templo de Santa Margarita. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, múm. 35
- LLOMPART, Gabriel (1987). La pintura gòtica a Mallorca. Barcelona. Ed. Polígrafa
- MURRAY, Donald G.; PASCUAL, Aina; LLABRÉS, Jaume (1992). Conventos y monasterios de Mallorca. Historia, arte y cultura. Palma: Olañeta Ed.
- PINYA FORTEZA, Baltasar (1953). Antiguo monasterio de religiosas de Sta. Margarita de Palma de Mallorca. Palma: Ed. Mallorquina
- QUIROGA CONRADO, Mª Magdalena de (2013). Santa Margalida de Palma, de monasterio agustino a hospital militar. Siglos XIII-XX. Madrid: Ministerio de Defensa
- RODRÍGUEZ, José María (1994), Orígenes del Hospital Militar de Palma de Mallorca. Medicina balear. Vol. 9, Núm. 2
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir és al centre de Palma, al carrer de Sant Miquel