Convent i col·legi de Miramar
La Trinitat de Miramar
(Valldemossa, Part Forana, Mallorca, Illes Balears)
El casal que ocupa el lloc de l'antic convent
La instauració d’un convent i col·legi en aquest lloc de Miramar es va portar a terme a instàncies de Ramon Llull i amb la voluntat de formar religiosos missioners destinats a la conversió d’adeptes a l’islam, el que incloïa l’ensenyament de l’àrab. Després d’un temps, en el qual el fundador va anar perfilant el projecte, l’any 1276, una trobada a Montpeller entre Llull i Jaume II de Mallorca va permetre portar a terme la iniciativa.
L'actual capella de la Trinitat
Jaume II va finançar econòmicament aquella empresa i va aconseguir el lloc per establir el col·legi, que ja era conegut per Ramon Llull. El mateix any, el papa Joan XXI ho va aprovar. El lloc que es va posar a disposició dels franciscans pertanyia als cistercencs de La Real de Palma, on abans de l'arribada dels framenors s'hi havia aixecat una capella dedicada a la Trinitat, a més de les construccions necessàries per a la comunitat. La iniciativa fou de curta durada, Ramon Llull tenia altres afers, cap al 1278 s'hi va allunyar i al voltant de 1299 els franciscans van deixar el col·legi.
El 1300, ja sense la comunitat franciscana, la finca de Miramar fou retornada als cistercencs de Santa Maria de La Real, que no en van tenir cura de manera directa. Hi ha notícies, però, d’una ocupació puntual (entre 1330 i 1340) efectuada per altres franciscans que, segons Garcías Palou tenien cura de l’ensenyament de nens i el cultiu de la finca. A les acaballes del segle XIV, Miramar fou ocupat per ermitans i, tal com havia passat en altres indrets de la Península com ara a Lupiana (Guadalajara) o a Xàbia (Marina Alta) on uns primitius nuclis eremítics van convertir-se en establiments de l’orde de Sant Jeroni, a Miramar es va engegar una iniciativa similar.
La costa nord de l'illa des de Miramar
En aquest cas fou Martí l'Humà qui va confirmar l'any 1400 el nou assentament dels jerònims depenent de Sant Jeroni de Cotalba (la Safor, València). Aquest monestir també fou de curta durada, cap al 1443 els jerònims van deixar el lloc per causes mal conegudes, possiblement el seu aïllament, que, a banda de la perillositat, dificultava la seva relació amb l'organització jerònima que ja havia perdut el seu esperit eremític inicial. Tot seguit a l'abandó de Miramar pels jerònims, hi van arribar els dominics (el que es contradiu amb la situació d'aïllament i perillositat argumentat anteriorment) que van recuperar l'esperit inicial lul·lià i reprendre la condició de col·legi.
A causa dels episodis de pesta que van afectar Palma, el 1475 els frares de Miramar es van desplaçar a la ciutat i abandonar una altra vegada el convent. Però l'esperit lul·lista va seguir a Miramar gràcies a l'arribada de personatges que van continuar l'ensenyament de la filosofia de Llull, en aquest context es va instal·lar la primera impremta de l'illa de Mallorca, d'on va sortir, l'any 1485, el primer incunable imprès a l'illa i dos anys després la Devota Contemplació, en mallorquí.
El claustre de Santa Margalida
La costa nord de Mallorca des de Miramar
A finals del segle XVI el lloc havia quedat pràcticament abandonat, va passar per mans diverses fins que el 1872 la va comprar l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria apassionat per la història i cultura de les Balears, autor, entre altres de la monumental Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Les Balears descrites en paraules i imatges), qui va restaurar Miramar segons el gust de l'època, reedificant la capella de la Trinitat i amb l'aportació de l'antic claustre del monestir de Santa Margalida de Palma.
El claustre de Santa Margalida
El claustre de Santa Margalida
Il·lustració de Die Balearen (1897)
L’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria
Bibliothèque nationale de France
Devota contemplació, de Francesc Prats
Imprès per Nicolau Calafat a Miramar, el 1487
- BAUZÁ, Felio José (2016). La experiencia eremítica en Mallorca y sus antecedentes históricos. Palma: Olañeta Ed.
- GARCÍAS PALOU, Sebastián (1977). El Miramar de Ramon Lllull. Palma: Diputació de Balears
- GUASP, Bartolomé (1961). Jerónimos en Miramar de Mallorca. Palma: SS. Corazones
- GUASP, Bartolomé (1976). De cuando los frailes jerónimos poseyeron Miramar. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana
- LLUÍS SALVADOR D'ÀUSTRIA (1897). Die Balearen. Geschildert in Wort und Bild. Vol. 2. Würzburg / Leipzig: Woerl
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- MORA, Pau; ANDRINAL, Lorenzo (1993). Diplomatari del monestir de Santa Maria la Real de Mallorca (1361-1386). Barcelona: Fundació Noguera
- MUNAR, Gaspar (1979). Visió històrica de Miramar. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Vol. 35
- ROSSELLÓ, Joan (1989). Miramar en el devenir de l'història (S. XIII-XVIII). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 45
- ROSSELLÓ, Ramon; i altres (1980). El Monestir Jerònim de la Trinitat de Miramar, Mallorca. Notes disperses. Studia lulliana, vol. 24
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la Orden de San Jerónimo. Vol. I. Madrid: Bailly Bailiére
Miramar és al terme de Valldemossa, a la serra de Tramuntana