Cartoixa de Valldemossa
Cartoixa de Mallorca / Cartoixa de Jesús de Natzaret
(Valldemossa, Part Forana, Mallorca, Illes Balears)
La cartoixa de Jesús de Valldemossa fou fundada el 1399, després del corresponent vistiplau de l’orde
cartoixà i gràcies a la intervenció del rei Martí l’Humà (1396-1410), monarca que ja havia participat anteriorment en l’establiment de la cartoixa de
Valldecrist (Alt Palància / Castelló, 1385). En la fundació, el rei Martí va fer donació del palau reial que tenia a Valldemossa començat a bastir per Jaume II de Mallorca (1276-1311) i acabat pel seu fill Sanç I (1311-1324), que en aquell moment es trobava en desús.
Palau del rei Sanç
El seu primer prior fou Pere Despujol, nomenat en el Capítol General cartoixà de 1400. Inicialment, la comunitat es va adaptar a la residència reial, segurament els monjos no disposaven dels espais de cel·les que requereixen els costums d'aquest orde. El gruix de les noves construccions que havien de convertir el palau en monestir es va fer sota el govern del prior Berenguer Roig (1434-1475), el 1444 es va inaugurar la nova església, però no es va consagrar fins al 1446. En època del prior Miquel Oliver (1505-1526), la casa gaudia d'una època de bonança, cosa que va permetre que pogués enriquir i millorar les dependències. Al Museu de Mallorca es conserva una tela que representa la fundació de Valldemossa, obra de Ferran de Coca, d'aquesta època (1512).
Però el final del mandat de Miquel Oliver es va veure afectat pels conflictes bèl·lics i un greu episodi de pesta (1523) que va despoblar la casa, de manera que hom va fer venir monjos d'altres cartoixes. El 1552 Valldemossa es va veure afectat per una incursió de pirates sarraïns, el que va aconsellar la construcció de torres de defensa. A més, es van anar portant a terme altres obres de condicionament del conjunt monàstic, amb noves cel·les i altres estructures. Tot plegat fou modificat profundament amb la construcció d'una nova cartoixa durant el segle XVIII, moment en què es van refer les cel·les, la sala capitular i, sobretot, l'església. Es va projectar un monestir que complia amb les condicions imposades pels costums cartoixans i que deixava de banda les estructures antigues, hereves del palau reial.
Palau del rei Sanç
Façana de l'església
La comunitat va haver d'abandonar el lloc arran de la desamortització, el que va comportar la pèrdua de bona part del mobiliari i que les construccions passessin a mans privades, dividides en diferents propietaris que van anar utilitzant els espais, transformant-los segons les conveniències. Malgrat tot, aquesta situació va permetre la conservació d'un bon gruix de construccions, que a poc a poc s'han anat recuperant i adaptant. En aquesta darrera època, el lloc va tenir atractiu per personatges il·lustres que hi van deixar empremta, com ara Chopin, George Sand o Jovellanos (aquest, confinat), entre altres.
Nau de l'església, amb el cor
Sant Bru
Cúpula de l'església
Cor
Paviment
Sagristia
Galeria del claustre de Ses Murteres
Claustre de Ses Murteres
Claustre de Ses Murteres
Cel·la
Hort d'una cel·la
La farmàcia
La farmàcia
Paisatge amb eremites
Fundació de la cartoixa de Jesús (Fernando de Coca, 1512)
Procedent de Valldemossa, ara al Museu de Mallorca
Santa Faç i Dolorosa (Escola de Bernat Martorell, s XV)
Procedent de Valdemossa, ara al Museu de Mallorca
A partir d'un dibuix de Joseph Bonaventure Laurens, 1930
Bibliothèque nationale de France
Fotografia de Nadar (1900)
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració d'Un hiver a Majorque (1868), de George Sand
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España - Mallorca
Postal antiga, col·lecció particular
- BAUÇÀ, Concepció (2004). La desamortización religiosa y sus consecuencias en el patrimonio artístico: la Cartuja de Valldemossa como ejemplo. Abadies, cartoixes, convents i monestirs. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics
- BAUÇÀ, Concepció (2006). De Palau a Monestir. Història constructiva de la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca). La Província Cartoixana de Catalunya. La Cartoixa de Montalegre. XXIII Congrés. Diputació de Barcelona
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- LLUÍS SALVADOR D'ÀUSTRIA (1897). Die Balearen. Geschildert in Wort und Bild. Vol. 2. Würzburg / Leipzig: Woerl
- LLORENS, Antonio (1929). Real Cartuja de Jesús Nazareno de Valldemosa. Palma: I. Soler y Prats
- MERCANT, Jaume; i altres (2014). La farmàcia monàstica de la cartoixa de Valldemossa. R. Capllonch
- PIFERRER, Pablo (1842). Recuerdos y bellezas de España. Mallorca. Barcelona: J. Verdaguer
- RAMIS, Juan; i altres (1973). Historia documental de la Real Cartuja de Valldemosa. Palma: Imp. Soler
- ROSELLÓ, Juan (1984). Noticiario de la cartuja de Jesús Nazareno (Valldemossa) homenaje a la orden cartujana en el IX centenario de su fundación. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 40
- SAND, George (1868). Un hiver à Majorque. París: J. Hetzel
La cartoixa és a la població de Valldemossa, a la serra de Tramuntana