Monestir de Sant Pere de les Puel·les

En aquell document ja s’esmenta que la casa seguia la Regla de Sant Benet. Com de costum, la nova fundació fou dotada econòmicament per tal de garantir el sosteniment de la comunitat i de la mateixa casa. En aquella època i fins el segle XIII, el monestir estava situat fora del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, hi ha referències d’una església dedicada a Sant Sadurní el que fa pensar que el lloc era ocupat anteriorment per una església, potser del segle IX, de la que s’han trobat alguns elements arquitectònics. De fet haurien coexistit les dues esglésies durant molts anys.

Després de la ràtzia d’al-Mansur es van portar a terme importants obres de reconstrucció. Aquestes obres es van perllongar en el temps i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com atri de la de Sant Pere) i des de l'any 1143 es troba documentat el claustre romànic. Durant molts anys el monestir fou beneficiari de donacions de tota mena per part de la reialesa, el que és indicador de la importància que va arribar a aconseguir. El 1147 es consagrava l’església actual, tot i que s'ha modificat profundament.

Mostra d’aquell període d’apogeu són les obres artístiques que acumulava, com ara un retaule dedicat als Sants Martí i Caterina que el 1401 estava executant Pere Serra, o el bàcul de l’abadessa Constança de Corbera (1406-1421), que encara es conserva. De la mateixa època és la portada de l’església, amb una imatge del sant titular. També es va contractar un monument per la Setmana Santa amb el pintor Jaume Huguet. Després el monestir va entrar en un període de turbulències i conflictes amb les autoritats eclesiàstiques pel que fa a la clausura, amb episodis d’excomunicació i fins i tot d'un intent d'assassinat.

La comunitat va patir diversos desplaçaments forçats, mentre el monestir era utilitzat de presó. Es va poder refer entre el 1828 i 1835 quan l’exclaustració va fer que les monges l’abandonessin per refugiar-se en cases particulars mentre les dependències del monestir van tornar a ser utilitzades de presó. El 1853, la comunitat va aconseguir el reconeixement de la propietat del lloc i la promesa de recuperar-lo tant aviat com es desallotgés el penal que l’ocupava. L’església va poder continuar amb les funcions parroquials que ja tenia quan les monges l’ocupaven. El 1858 les monges es van poder traslladar a unes noves dependències aixecades al costat de l’església i de la presó.

El 1909, amb la Setmana Tràgica, l’església de l’antic monestir que només tenia funcions parroquials va patir els efectes d'un incendi que va afectar greument les seves estructures. A la nau septentrional hi ha un espai cobert amb volta d’època gòtica. És en aquest lloc que es veuen unes impostes decorades, els elements més antics del monestir, que possiblement procedeixin de la primitiva església de Sant Sadurní. Malgrat els esdeveniments adversos pel que ha patit en el decurs del temps, la comunitat encara conserva un valuós arxiu documental, testimoni de la seva llarga història de més de mil anys.