Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Puelles / Sancti Petri Puellarum

(Barcelona, Barcelonès)

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les

Tot i que hi ha una tradició que situa l'establiment de Sant Pere de les Puel·les en el segle IX, aquesta casa fou fundada en la primera meitat del segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda. Es conserva l'acta de consagració de la primera església, de l’any 945, on s'indica el nom de la primera abadessa: Adelaida que hom considera filla del comte Sunyer i que s’ha identificat també com l’abadessa del mateix nom de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que va ocupar aquell càrrec des del 949.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Portal gòtic de l'església, sXV

En aquell document ja s’esmenta que la casa seguia la Regla de Sant Benet. Com de costum, la nova fundació fou dotada econòmicament per tal de garantir el sosteniment de la comunitat i de la mateixa casa. En aquella època i fins el segle XIII, el monestir estava situat fora del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, hi ha referències d’una església dedicada a Sant Sadurní el que fa pensar que el lloc era ocupat anteriorment per una església, potser del segle IX, de la que s’han trobat alguns elements arquitectònics. De fet haurien coexistit les dues esglésies durant molts anys.

Com la resta de la ciutat, el monestir de Sant Pere va patir els efectes de l’atac d’al-Mansur (985), quan es va perdre l’arxiu i va afectar les construccions. En època de Borrell II es va restaurar la casa i es va consolidar la vida conventual en els anys següents. El 1072 el papa Alexandre II li va atorgar el privilegi d’exempció deslligant-lo de la dependència episcopal i quedant sotmès directament a Roma, el que fou font de litigis entre el cenobi i el bisbat durant molts anys. El 1079 Sant Pere de les Puel·les s'encarregà de reformar el monestir pirinenc de Santa Cecília d'Elins (Alt Urgell), que va passar de cenobi masculí a femení; aquell establiment es va convertir en una dependència d’aquest.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Portal neoromànic
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
El campanar

Després de la ràtzia d’al-Mansur es van portar a terme importants obres de reconstrucció. Aquestes obres es van perllongar en el temps i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com atri de la de Sant Pere) i des de l'any 1143 es troba documentat el claustre romànic. Durant molts anys el monestir fou beneficiari de donacions de tota mena per part de la reialesa, el que és indicador de la importància que va arribar a aconseguir. El 1147 es consagrava l’església actual, tot i que s'ha modificat profundament.

L'època de màxima esplendor cal situar-la cap el segle XIII, quan el cenobi era propietari d’una llarga llista de béns de tota mena, tant a la ciutat de Barcelona, com en altres indrets. El nombre de membres de la comunitat anava en augment i el 1246 hi consten un total de quaranta-nou monges, més endavant es limitaria el seu nombre a un màxim de 50 membres per tal de facilitar la seva subsistència. Al segle XIV es va aixecar un claustre gòtic a sobre de l’obra romànica, hom té constància de la contribució realitzada per Jaume II el 1322 amb aquesta finalitat. El 1330 es va integrar a la Congregació Claustral Tarraconense.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Interior de l'església deprés de moltes reformes
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les

Mostra d’aquell període d’apogeu són les obres artístiques que acumulava, com ara un retaule dedicat als Sants Martí i Caterina que el 1401 estava executant Pere Serra, o el bàcul de l’abadessa Constança de Corbera (1406-1421), que encara es conserva. De la mateixa època és la portada de l’església, amb una imatge del sant titular. També es va contractar un monument per la Setmana Santa amb el pintor Jaume Huguet. Després el monestir va entrar en un període de turbulències i conflictes amb les autoritats eclesiàstiques pel que fa a la clausura, amb episodis d’excomunicació i fins i tot d'un intent d'assassinat.

A partir de finals del segle XVII aquesta casa, a causa de la seva situació a tocar de la muralla que tancava la ciutat per aquest costat des de finals del segle XIII, va patir especialment els efectes dels conflictes bèl·lics que van tenir Barcelona com escenari. El 1697 un bombardeig de les tropes franceses en el marc de la guerra dels Nou Anys i poc després els diferents atacs a causa de la guerra de Successió. Ja al segle XIX li va tocar patir les turbulències pròpies de l’època, el 1808 Sant Pere de les Puel·les fou saquejat amb motiu de la guerra del Francès, el 1814 les monges van haver de refugiar-se al monestir de les carmelites de Vilafranca del Penedès.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
La cúpula central
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitells de l'església renovada

La comunitat va patir diversos desplaçaments forçats, mentre el monestir era utilitzat de presó. Es va poder refer entre el 1828 i 1835 quan l’exclaustració va fer que les monges l’abandonessin per refugiar-se en cases particulars mentre les dependències del monestir van tornar a ser utilitzades de presó. El 1853, la comunitat va aconseguir el reconeixement de la propietat del lloc i la promesa de recuperar-lo tant aviat com es desallotgés el penal que l’ocupava. L’església va poder continuar amb les funcions parroquials que ja tenia quan les monges l’ocupaven. El 1858 les monges es van poder traslladar a unes noves dependències aixecades al costat de l’església i de la presó.

El 1873 va començar la demolició de l’antic monestir, els claustres romànic i gòtic es van enderrocar aquell any, conservant alguns elements, i la resta, excepte l’església parroquial, es va destruir pràcticament del tot. Més endavant la comunitat va poder posar a la venda els solars i iniciar la construcció d’un nou monestir a Sarrià, on es traslladaren el 1879 i on encara hi resideix, mantenint de manera gairebé ininterrompuda aquesta casa benedictina femenina a la ciutat de Barcelona des de la seva fundació fins l’actualitat.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitell de l'església
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitells de l'església

El 1909, amb la Setmana Tràgica, l’església de l’antic monestir que només tenia funcions parroquials va patir els efectes d'un incendi que va afectar greument les seves estructures. A la nau septentrional hi ha un espai cobert amb volta d’època gòtica. És en aquest lloc que es veuen unes impostes decorades, els elements més antics del monestir, que possiblement procedeixin de la primitiva església de Sant Sadurní. Malgrat els esdeveniments adversos pel que ha patit en el decurs del temps, la comunitat encara conserva un valuós arxiu documental, testimoni de la seva llarga història de més de mil anys.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
El monestir prop del portal Nou
Detall d'un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Sant Pere de les Puel·les
Planta del monestir quan s'utilitzava com presó
Plànol de Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Puel·les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Situació del monestir en un plànol actual de l'indret

L'església de Sant Pere de les Puel·les

Del monestir pràcticament només en resta l'església parroquial de Sant Pere de les Puel·les, molt modificada després de les nombroses intervencions efectuades en èpoques diferents sobre l’edifici. Originàriament devia tractar-se d’una església de planta de creu grega, amb quatre braços iguals que envoltaven l’espai central cobert amb cúpula. Les diferents modificacions fan que ara sigui una església de tres naus i tres absis semicirculars. Pel que fa als absis cal dir que són producte de la restauració de començament del segle XX, fins aquell moment existia un cor gòtic, de planta poligonal, amb contraforts.

Sant Pere de les Puel·les
Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les (1870)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 677 D)
Sant Pere de les Puel·les
Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puel·les (1870)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 674 D)
Sant Pere de les Puel·les
Interior de l’església de Sant Pere de les Puel·les (1869)
Dibuix de Francesc Soler Rovirosa
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Evolució de la planta de l'església
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
La primera església de planta de creu grega
A dalt a l'esquerra, les possibles
restes de l'església de Sant Sadurní
Segons Josep Puig i Cadafalch
L'arquitectura romànica a Catalunya, 1911
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, el 1883
Segons Cristòfol Cascante
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, el 1984
Segons Gabriel Santamaria
Calaix / Generalitat de Catalunya
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Imposta antiga, possiblement de l'església de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Imposta antiga, possiblement de l'església de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Antic relleu, possiblement de l'església de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
L'església després de la Setmana Tràgica
Fotografia de Frederic Ballell Maymí, 1909
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Façana abans de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Façana a la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Interior a la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Façana després de la restauració
Postal antiga, col·lecció particular

El claustre (romànic i gòtic) de Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Claustre de Sant Pere de les Puel·les, abans del 1873
Dibuix de Domènec Soler Gili, 1903
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Ruïnes del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel·les (1874)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1195 D)

No queda in situ cap element visible del claustre, estava format per dues galeries superposades, la inferior romànica i la de dalt, gòtica. Es conserven elements dispersos de les dues construccions, que es van desmuntar el 1873. Hi ha restes del claustre romànic al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona i al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell. Una part del claustre gòtic es pot veure a Terrassa.

Sant Pere de les Puel·les
Claustre del monestir de Sant Pere de les Puel·les (1873)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1116 D)
Sant Pere de les Puel·les
Enderroc del claustre de Sant Pere de les Puel·les
Dibuix de D. J. Nicolás, publicat a La Ilustración Española y Americana, 1874
Sant Pere de les Puel·les
Claustre de Sant Pere de les Puel·les
Dibuix d'Ubaldo Iranzo publicat a
El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Elements del claustre romànic conservats ara
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Puel·les Puel·les Puel·les Puel·les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitells del claustre romànic conservats al
Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Arc del claustre
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitell del claustre
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitell del claustre
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Galeria del cluastre superior
Remuntat a Terrassa
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitell del cluastre superior
Remuntat a Terrassa
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Antiga disposició del claustre a Terrassa
Fotografia d'autor desconegut (primer quart del segle XX)

El monestir actual, a Sarrià
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, a Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Façana de l'església
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Cantoral, a l'arxiu del monestir
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Carta de professió (1733)
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Sepulcre de l'abadessa Elionor de Bellveí, 1437-1448, ara perdut
Dibuix publicat a España. Obra pintoresca en láminas (1842)

Bibliografia:
  • ADELL, Joan-Albert (2010). El monestir de Sant Pere de les Puel·les. Les esglésies romàniques de Barcelona. Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, núm. 23. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  • ALVAREZ F. J. (1872). Álbum fotográfico de los Monumentos y Edificios más notables que existen en Barcelona, con su correspondiente descripción. Barcelona: Obradors
  • BOADA, Coloma; BRUGUÉS, Irene (2014). Monestirs urbans en temps de guerra. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
  • BRUGUÉS, Irene (2015). Els monestirs de benedictines de Barcelona al tombant dels segles XVII-XVIII a través dels seus arxius. L'església a Catalunya durant la guerra de Successió. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • CABRÉ, Montserrat (1992). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CABRÉ, Montserrat (2014). De la leyenda a la autoría colectiva. A propósito de la versión aragonesa de la Crònica de Sant Pere de les Puel·les. Mujeres de la Edad Media. Saragossa: Institución Fernando el Católico
  • COLL I ALENTORN, Miquel (1969). La Crònica de Sant Pere de les Puel·les. I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966. Vol. 2. Santes Creus
  • COMUNITAT DE SANT PERE DE LES PUEL·LES (2009). Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • CRISPÍ I CANTON, Marta (2020). La iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d’Espés (1585-1587). Anuario de Estudios Medievales, núm. 50/1
  • DESCONEGUT (1929). Reial Monestir de Sant Pere de les Puelles. Apunts històrics commemorant el cinquantanari de l'inauguració del susdit monestir. 1879-1929. Barcelona: La Hormiga de Oro
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • IRANZO Y EIRAS, Ubaldo (1910). El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña
  • IRANZO, Ubaldo (1903). Importancia histórica del Monasterio de San Pedro de las Puellas. Anuario para 1903. Asociación de Arquitectos de Catalunya. Barcelona
  • PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1945). El Real Monasterio de San Pedro de las Puellas de Barcelona. Barcelona: Bartres
  • PEÑARROJA, Jordi (2007). Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l’Índex
  • PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo... Cataluña. Barcelona: J. Roger
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • ROVIRA I SOLÀ, Manuel (1980). Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 1

  • Enllaç ↗ : Monestir de Sant Pere de les Puel·les
  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:
Vista aèria

Les restes del monestir són a la plaça de Sant Pere, on encara es conserva l'església / El nou monestir és a Sarrià / A Terrassa es conserva parcialment el claustre gòtic

Vista aèria

Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII