Monasterio de Sant Pere de les Puel·les

Puelles / Sancti Petri Puellarum

(Barcelona, Barcelonès)

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les

Aunque hay una tradición que sitúa el establecimiento de Sant Pere de les Puel·les en el siglo IX, esta casa fue fundada en la primera mitad del siglo X con el patrocinio de los condes de Barcelona, Sunyer I y Riquilda. Se conserva el acta de consagración de la primera iglesia, del año 945, donde se indica el nombre de la primera abadesa: Adelaida que se considera hija del conde Sunyer y que se ha identificado también como la abadesa del mismo nombre de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que ocupó ese cargo desde el 949.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Portal gótico de la iglesia, sXV

En ese documento ya se menciona que la casa seguía la Regla de San Benito. Como de costumbre, la nueva fundación fue dotada económicamente para garantizar el sostenimiento de la comunidad y de la misma casa. En aquella época y hasta el siglo XIII, el monasterio estaba situado fuera del recinto amurallado de la ciudad de Barcelona. Por otra parte, hay referencias de una iglesia dedicada a Sant Sadurní lo que hace pensar que el lugar estaba ocupado anteriormente por una iglesia, tal vez del siglo IX, de la que se han encontrado algunos elementos arquitectónicos. De hecho habrían coexistido ambas iglesias durante muchos años.

Como el resto de la ciudad, el monasterio de Sant Pere sufrió los efectos del ataque de Almanzor (985), cuando se perdió el archivo y afectó a las construcciones. En época de Borrell II se restauró la casa y se consolidó la vida conventual en los años siguientes. El 1072 el papa Alejandro II le otorgó el privilegio de exención desligándolo de la dependencia episcopal y quedando sometido directamente a Roma, lo que fue fuente de litigios entre el cenobio y el obispado durante muchos años. El 1079 Sant Pere de les Puel·les se encargó de reformar el monasterio pirenaico de Santa Cecília d'Elins (Alt Urgell), que pasó de cenobio masculino a femenino; aquel establecimiento se convirtió en una dependencia de este.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Portal neorrománico
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
El campanario

Tras la razzia de Almanzor se llevaron a cabo importantes obras de reconstrucción, estas obras se prolongaron en el tiempo y afectaron profundamente los edificios: desapareció la iglesia de Sant Sadurní (posiblemente utilizada hasta entonces como atrio de la de Sant Pere) y desde el año 1143 se encuentra documentado el claustro románico. Durante muchos años el monasterio fue beneficiario de donaciones de todo tipo por parte de la realeza, lo que es indicador de la importancia que llegó a alcanzar. En 1147 se consagraba la iglesia actual, aunque se ha modificado profundamente.

La época de máximo esplendor hay que situarla hacia el siglo XIII, cuando el cenobio era propietario de una larga lista de bienes de todo tipo, tanto en la ciudad de Barcelona, como en otros lugares. El número de miembros de la comunidad iba en aumento y en 1246 constan un total de cuarenta y nueve monjas, más adelante se limitaría su número a un máximo de 50 miembros para facilitar su subsistencia. En el siglo XIV se levantó un claustro gótico encima de la obra románica, se tiene constancia de la contribución realizada por Jaume II en 1322 con este fin. En 1330 se integró en la Congregación Claustral Tarraconense.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Interior de la iglesia después de numerosas reformas
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les

Muestra de ese período de apogeo son las obras artísticas que acumulaba, como un retablo dedicado a los Santos Martín y Catalina que en 1401 estaba ejecutando Pere Serra, o el báculo de la abadesa Constança de Corbera (1406-21), que aún se conserva. De la misma época es la portada de la iglesia, con una imagen del santo titular. También se contrató un monumento para la Semana Santa con el pintor Jaume Huguet. Después el monasterio entró en un periodo de turbulencias y conflictos con las autoridades eclesiásticas con respecto a la clausura, con episodios de excomunión e incluso de un intento de asesinato.

A partir de finales del siglo XVII esta casa, debido a su situación junto a la muralla que cerraba la ciudad por este lado desde finales del siglo XIII, sufrió especialmente los efectos de los conflictos bélicos que tuvieron Barcelona como escenario. En 1697 un bombardeo de las tropas francesas en el marco de la guerra de los Nueve Años y poco después los diferentes ataques debido a la guerra de Sucesión. Ya en el siglo XIX le tocó sufrir las turbulencias propias de la época, en 1808 Sant Pere de les Puel·les fue saqueado con motivo de la guerra de la Independencia, en 1814 las monjas tuvieron que refugiarse en el monasterio de las carmelitas de Vilafranca del Penedès.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
La cúpula central
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capiteles de la iglesia renovada

La comunidad sufrió varios desplazamientos forzosos, mientras el monasterio era utilizado de prisión. Se pudo recuperar entre el 1828 y 1835 cuando la exclaustración hizo que las monjas lo abandonaran para refugiarse en casas particulares mientras las dependencias del monasterio volvieron a ser utilizadas de prisión. En 1853, la comunidad consiguió el reconocimiento de la propiedad del lugar y la promesa de recuperarlo tan pronto se desalojara el penal. La iglesia pudo continuar con las funciones parroquiales que ya tenía cuando las monjas lo ocupaban. En 1858 las monjas se pudieron trasladar a unas nuevas dependencias levantadas junto a la iglesia y la prisión.

En 1873 comenzó la demolición del antiguo monasterio, los claustros románico y gótico se derribaron aquel año, conservando algunos elementos, y el resto, excepto la iglesia parroquial, se destruyó prácticamente por completo. Más adelante la comunidad pudo poner a la venta los solares e iniciar la construcción de un nuevo monasterio en Sarrià, donde se trasladaron en 1879 y donde todavía reside, manteniendo de manera casi ininterrumpida esta casa benedictina femenina en la ciudad de Barcelona desde de su fundación hasta la actualidad.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitel de la iglesia
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capiteles de la iglesia

En 1909, con la Semana Trágica, la iglesia del antiguo monasterio que sólo tenía funciones parroquiales sufrió los efectos de un incendio que afectó gravemente sus estructuras. En la nave septentrional hay un espacio cubierto con bóveda de época gótica, es en este lugar que se ven unas impostas decoradas, los elementos más antiguos del monasterio que posiblemente procedan de la primitiva iglesia de Sant Sadurní. A pesar de los acontecimientos adversos por lo que ha sufrido en el transcurso del tiempo, la comunidad aún conserva un valioso archivo documental, testimonio de su larga historia de más de mil años.

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
El monasterio cerca del portal Nou
Detalle de un dibujo de Anton Van der Wyngaerde (1563)
Sant Pere de les Puel·les
Planta del monasterio cuando era utilizado com prisión
Plano de Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Puel·les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Situación del monasterio en un plano actual del lugar

La iglesia de Sant Pere de les Puel·les

Del monasterio prácticamente sólo queda la iglesia parroquial de Sant Pere de les Puel·les, muy modificada tras las numerosas intervenciones efectuadas en épocas diferentes sobre el edificio. Originariamente debía tratarse de una iglesia de planta de cruz griega, con cuatro brazos iguales que rodeaban el espacio central cubierto con cúpula. Las diferentes modificaciones hacen que ahora sea una iglesia de tres naves y tres ábsides semicirculares. En cuanto a los ábside hay que decir que son producto de la restauración de principios del siglo XX, hasta ese momento existía un coro gótico, de planta poligonal, con contrafuertes.

Sant Pere de les Puel·les
Interior de la iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les (1870)
Dibujo de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 677 D)
Sant Pere de les Puel·les
Interior de la iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les (1870)
Dibujo de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 674 D)
Sant Pere de les Puel·les
Interior de la iglesia de Sant Pere de les Puel·les (1869)
Dibujo de Francesc Soler Rovirosa
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Evolución de la planta de la iglesia
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
La primera iglesia de planta de cruz griega
Arriba a la izquierda, los posibles
restos de la iglesia de Sant Sadurní
Según Josep Puig i Cadafalch
L'arquitectura romànica a Catalunya, 1911
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, en 1883
Según Cristòfol Cascante
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, en 1984
Según Gabriel Santamaria
Calaix / Generalitat de Catalunya
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Imposta antigua, posiblemente de la iglesia de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Imposta antigua, posiblemente de la iglesia de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Antiguo relieve, posiblement de la iglesia de Sant Sadurní
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
La iglesia después de la Semana Trágica
Fotografía de Frederic Ballell Maymí, 1909
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Fachada antes de la Semana Trágica
Postal antigua, colección particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Fachada en la Semana Trágica
Postal antigua, colección particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Interior en la Setmana Tràgica
Postal antigua, colección particular
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Façana después de la restauración
Postal antigua, colección particular

El claustro (románico y gótico) de Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Claustro de Sant Pere de les Puel·les, antes del 1873
Dibujo de Domènec Soler Gili, 1903
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Ruinas del claustro del monasterio de Sant Pere de les Puel·les (1874)
Dibujo de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1195 D)

No queda in situ ningún elemento visible del claustro, estaba formado por dos galerías superpuestas, la inferior románica y la de arriba, gótica. Se conservan elementos dispersos de las dos construcciones, que se desmontaron en 1873. Hay restos del claustro románico en el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona y en el Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell. Una parte del claustro gótico se puede ver en Terrassa.

Sant Pere de les Puel·les
Claustro del monasterio de Sant Pere de les Puel·les (1873)
Dibujo de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1116 D)
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Elementos del claustro románico ahora conservados
en el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Puel·les Puel·les Puel·les Puel·les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capiteles del claustro románico conservados en el
Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Arco del claustro
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitel del claustro
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitel del claustro
Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Galería del cluastro superior
Montado en Terrassa
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Capitel del cluastro superior
Montado en Terrassa
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Antigua disposición del claustro en Terrassa
Fotografía de autor desconocido (primer cuarto del siglo XX)

El monasterio actual, en Sarrià
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, en Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Fachada de la iglesia
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià
Sant Pere de les Puel·les, Sarrià

Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Cantoral, en el archivo del monasterio
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Carta de profesión (1733)
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les
Sepulcro de la abadesa Elionor de Bellveí, 1437-1448, ahora perdido
Dibujo publicado en España. Obra pintoresca en láminas (1842)

Bibliografía:
  • ADELL, Joan-Albert (2010). El monestir de Sant Pere de les Puel·les. Les esglésies romàniques de Barcelona. Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, núm. 23. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  • ALVAREZ F. J. (1872). Álbum fotográfico de los Monumentos y Edificios más notables que existen en Barcelona, con su correspondiente descripción. Barcelona: Obradors
  • BOADA, Coloma; BRUGUÉS, Irene (2014). Monestirs urbans en temps de guerra. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
  • BRUGUÉS, Irene (2015). Els monestirs de benedictines de Barcelona al tombant dels segles XVII-XVIII a través dels seus arxius. L'església a Catalunya durant la guerra de Successió. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • CABRÉ, Montserrat (1992). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CABRÉ, Montserrat (2014). De la leyenda a la autoría colectiva. A propósito de la versión aragonesa de la Crònica de Sant Pere de les Puel·les. Mujeres de la Edad Media. Saragossa: Institución Fernando el Católico
  • COLL I ALENTORN, Miquel (1969). La Crònica de Sant Pere de les Puel·les. I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966. Vol. 2. Santes Creus
  • COMUNITAT DE SANT PERE DE LES PUEL·LES (2009). Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • CRISPÍ I CANTON, Marta (2020). La iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d’Espés (1585-1587). Anuario de Estudios Medievales, núm. 50/1
  • DESCONEGUT (1929). Reial Monestir de Sant Pere de les Puelles. Apunts històrics commemorant el cinquantanari de l'inauguració del susdit monestir. 1879-1929. Barcelona: La Hormiga de Oro
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • IRANZO Y EIRAS, Ubaldo (1910). El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña
  • IRANZO, Ubaldo (1903). Importancia histórica del Monasterio de San Pedro de las Puellas. Anuario para 1903. Asociación de Arquitectos de Catalunya. Barcelona
  • PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1945). El Real Monasterio de San Pedro de las Puellas de Barcelona. Barcelona: Bartres
  • PEÑARROJA, Jordi (2007). Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l’Índex
  • PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo... Cataluña. Barcelona: J. Roger
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • ROVIRA I SOLÀ, Manuel (1980). Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 1

  • Enllaç ↗ : Monestir de Sant Pere de les Puel·les
  • Enllaç ↗ : Claustra

Situación:
Vista aèria

Los restos del monasterio se encuentran en la plaza de Sant Pere, donde aún se conserva la iglesia / El nuevo monasterio está en Sarrià / En Terrassa se conserva parcialmente el claustro gótico

Vista aèria

Situación del monasterio en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII