Monasterio de Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de Ripoll / Sancti Iohannis Baptiste

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses

La fundación del monasterio de Sant Joan de les Abadesses, que en sus inicios era conocido como Sant Joan de Ripoll, se llevó adelante poco antes del año 887 gracias a la voluntad del conde Guifré (Wifredo el Velloso), con el objetivo de dejarlo bajo la dirección de su hija Emma, que había nacido poco antes, hacia el año 884.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Exterior del ábside

La abadía benedictina femenina

Esta tarea se llevó a cabo de manera análoga a la fundación del monasterio masculino de Santa Maria de Ripoll y para impulsar la colonización de estas tierras, ya ocupadas con anterioridad. Con esta finalidad aportó una iglesia dedicada a san Juan, que ya existía en el año 880, cuando el mismo Guifré la entregó al monasterio de Santa Maria de Ripoll. Aquel año de 887 se consagró la renovada y ampliada iglesia del monasterio, en el acta se relacionan los importantes bienes puestos al alcance del nuevo monasterio. Parece que la abadesa Emma asumió el cargo el 898, una vez había muerto el conde, a la edad de catorce años.

El abadiato de Emma fue largo (hasta el 942) constituyendo un periodo de esplendor del centro, cuando su patrimonio se incrementó de forma importante, lo que hizo que su sucesión quedara marcada por rencillas entre los condados de Barcelona-Osona y Cerdanya por su dominio. Desde Sant Joan se impulsó la fundación de otras iglesias y establecimientos tales como Santa Maria del Camí (921) puesto bajo la dirección de Quíxol, hermana de Emma. La segunda abadesa (Adelaida, 949-955) era hija del conde Sunyer de Barcelona, su sucesora (Ranlo, 955-c960) del conde Delà de Empúries, a la que siguió Fredeburga (c960-994), emparentada con la casa de Cerdanya.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Exterior del ábside lateral
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Iglesia y pórtico de Sant Mateu

La última abadesa fue Ingilberga (994-1017) hija natural del conde de Cerdanya Oliba Cabreta, que puso fin al monasterio de benedictinas al ser expulsada, junto con el resto de la comunidad, a raíz de unas graves acusaciones promovidas por su hermanastro Bernat Tallaferro y que hacían referencia a su conducta moral. Probablemente el conde de Besalú Bernat Tallaferro pretendía apoderarse de los bienes del monasterio para llevar adelante su proyecto de creación de un obispado en Besalú. Sea como sea, en 1017 el monasterio quedó extinguido y la comunidad se vio obligada a dispersarse.

Canónica aquisgranense

Fue entonces que se instauró una comunidad de canónigos aquisgranenses bajo tutela del condado de Besalú que se aprovechó de las riquezas de la casa de Sant Joan. Con ello comenzó un período de inestabilidad fomentada desde Ripoll, en ese momento unido al monasterio de San Víctor de Marsella, que pretendía imponer una comunidad benedictina como continuadora de la anterior. Estas pretensiones chocaron con la oposición de la comunidad canonical, bajo la protección del obispo de Osona. Estos hechos terminaron en 1083, con la expulsión por las armas de los canónigos, que se vieron obligados a buscar la protección en Vic.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses

Canónica agustiniana

Los monjes marselleses ocuparon rápidamente el monasterio, pero finalmente las autoridades eclesiásticas devolvieron el mismo año la casa a los canónigos expulsados con la diferencia de quedar sometidos a la regla reformada agustiniana en lugar del aquisgranense.

Comunidad benedictina doble

En 1098 fueron expulsados de nuevo los canónigos y se trasladó hasta aquí una comunidad de monjas procedentes de Santa Perpètua de Brunyola (Var) y es a partir de este momento cuando comenzó a llamarse Sant Joan de les Abadesses, en lugar de Sant Joan de Ripoll, nombre con que era conocida hasta entonces. Realmente se trataba de una comunidad doble: por una parte las monjas y por otra los clérigos benedictinos que la servían.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capitel en el interior de la iglesia
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sepulcro del beato Miró (sXIV)

Canónica agustiniana (restaurada)

Este estado de las cosas se mantuvo hasta el 1114, cuando el monasterio fue restituido a los monjes agustinos que se habían mantenido unidos pero fuera del monasterio, las dos comunidades benedictinas que la ocupaban se vieron obligadas a abandonarlo. El papa Pascual II emitió ese mismo año una bula con el visto bueno de la nueva situación y sometiendo la casa a la Santa Sede. Esta comunidad es la que se estableció de una manera definitiva en el lugar inaugurando un nuevo período de mucha vitalidad. En 1150 se consagró una nueva iglesia, la actual. A partir de 1484 el monasterio pasó a estar dirigido por abades comendatarios, lo que agravó la decadencia que se había empezado a detectar anteriormente. En 1581 la comunidad desapareció de hecho y en 1592 la canónica se secularizó. El lugar continuó regido por un arcipreste, hasta que en 1856 se trasladó a la iglesia del monasterio la parroquia de la villa.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Descendimiento conocido como Santíssim Misteri (1251)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
El Santíssim Misteri
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retablo de Santa Maria la Blanca (1343)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retablo de Santa Maria la Blanca (1343)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retablo de San Agustín (sXIV)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capilla Dels Dolors (sXVIII)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Galería romànica del claustro
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capiteles de la galería románica
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Claustro gótico (sXV)
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Claustro del siglo XV
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portada del crucero sur
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portada y lápidas de abades del pórtico de Sant Mateu
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portal sur de la iglesia
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Pati del Palau Abacial
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Goigs del Santíssim Misteri
Colección particular
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Interior de la iglesia
Fotografía de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Postal antigua
Colección particular

Bibliografía:
  • ALBERT I CORP, Esteve (1999). Les abadesses de Sant Joan. Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • BRUGUÉS, Irene i altres (ed.) (2019. El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • CRISPÍ, Marta (ed.) (2012). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
  • DANÉS I VERNEDAS, Joan (1912). La vall i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: L’Avenç
  • DANÉS I VERNEDAS, Joan (1926). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Taber
  • GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa - Ripollès. Barcelona: Artestudi Edicions
  • JUNYENT, Eduard (1976). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
  • PARASSOLS Y PI, Pablo (1859). San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio. Vic: Soler
  • PLADEVALL, Antoni (1987). Catalunya romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PLADEVALL, Antoni i altres (1995). Art i cultura als monestirs del Ripollès. Barcelona. P. Abadia de Montserrat
  • RIPOLLÉS-PONSI, Joana; TRAYNER VILANOVA, Maria Pau (2008). Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Ed. Mediterrània
  • RIU, Manuel (1974). Posesiones del monasterio de Sant Joan de les Abadesses en el obispado de Urgell. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Vol. 22

Situación:
Vista aèria

El monasterio se encuentra en el centro de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès