Monestir de Santa Cecília d'Elins

Helinse / Cenobii Elinsitensis / Sancte Cecilie

(Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)

El lloc d'Elins (Helinse) s’esmenta com una parròquia en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, l’any 819. El 881 ja existia un monestir, en aquella data Carloman atorgava un precepte a aquesta casa que s’hauria fundat poc abans, el primer abat conegut fou Edifred. En els anys següents Elins va anar aplegant diverses donacions i el 1060 s’aixecaven noves construccions en el recinte monàstic, potser aquestes despeses van afectar-lo econòmicament i poc després passava per una època de decadència.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (2010)

La casa fou reformada en època del papa Gregori VII amb la intervenció del comte d’Urgell, Ermengol IV. El 1079 la comunitat masculina fou substituïda per una de femenina, també benedictina, procedent del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona que mantindria la tutela de la casa, fins i tot intervenint en l’elecció de les abadesses. El 1080 es consagrava l’església, dedicant-la a Santa Cecília. En aquesta època es troben referències a la comunitat femenina i també a l’existència d’abats, el que fa pensar en un monestir doble tot i que amb preeminència de la branca femenina que tenia protecció tant del poder comtal com del poderós monestir de les Puel·les. L’equilibri entre les dues comunitats degué variar segons les diferents èpoques, des de l’existència d’una de masculina, amb el seu abat, fins la seva limitació a clergues que estarien a càrrec dels serveis religiosos a les monges.

El 1135 el comte Ermengol VI va lliurar el monestir a Sant Serni de Tavèrnoles amb la voluntat d’expulsar les monges i retornar a una comunitat masculina, però aquella iniciativa no va prosperar, tot i que va originar un llarg conflicte entre Santa Cecília, Sant Serni i Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Finalment, el 1268, la qüestió va quedar resolta amb un acord pel que Elins passava a dependre del poder episcopal. Durant el segle següent la casa va anar entrant en decadència, fins i tot amb acusacions de mancances en el seguiment de la Regla, el 1383 fou suprimit però el 1392 la comunitat encara es traslladava a Castellbò, i el 1436 va desaparèixer definitivament, els seus béns i possessions van passar a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò. L'any 1680 el monestir d’Elins era arruïnat i només restava en peu l'església. Posteriorment fou desafectada i des del 1940 transformada en mas.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)
Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)
Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)
Santa Cecília d'Elins
Planta de Santa Cecília d'Elins
Insòlitament orientada a llevant
Segons Puig i Cadafalch

Bibliografia:
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Vicenç (2006). Atles del comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau
  • BRUGUÉS MASSOT, Irene (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). A: El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • CABRÉ I PAIRET, Montserrat (1999). La comunitat de Santa Cecília d'Elins, segles XI i XII. Temps de Monestirs. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa; ADELL, Joan Albert (1992). Santa Cecília d'Elins. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Vol. 18. Alt Urgell, Andorra. Arxiu Gavín
  • MARQUÈS, Benigne (2005). Els documents del monestir de Santa Cecília d’Elins (881-1198). Urgellia, núm. 15. Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana
  • MARQUÈS, Benigne (2007). Els documents del monestir de Santa Cecília d’Elins, segles XIII-XIV. Urgellia, núm. 16. Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana
  • MIRÓ I TUSET, Climent (2014). Els monestirs com a part de l'estratègia dels comtes d'Urgell en el control del territori. El cas de Santa Cecília d'Elins (881-1085). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès
  • MIRÓ I TUSET, Climent (2014). El monestir de Santa Cecília d’Elins durant el segle XIV: la decadència i el seu trasllat a la vila de Castellbò. Interpontes, Núm. 3
  • PUIG I CADAFALCH, Josep (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. I. Barcelona: Inst. Estudis Catalans
  • SANSALVADOR, Josep; PEIDRÓ, Eliseu (1998). El Romànic poc conegut de l’Alt Urgell. Barcelona
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario á las iglesias de España. Vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia

Situació:
Vista aèria

L'església de l'antic monestir de Santa Cecília d'Elins és a uns 2 km de Cassovall, a tocar del riu de Pallerols, al lloc conegut com "el Monestir". A Cassovall s'hi accedeix per un trencall que surt de la carretera d'Adrall a Sort, poc abans de Pallerols del Cantó. Cal deixar Cassovall i seguir per una pista que passa prop del casal de Santa Cecília