L’església de la Mare de Déu del Coll és esmentada el 1098 per primer cop amb motiu de la seva donació al monestir de Sant Cugat amb la finalitat d'establir en aquest indret un priorat depenent d’aquell monestir. Sant Cugat el va dotar amb possessions que el monestir tenia pels voltants.
La qualitat de monestir va tenir continuïtat fins els segles XV i XVI, quan va quedar-se sense comunitat i es va secularitzar. El priorat va restaurar-se al segle XVII i es va mantenir amb molt poca activitat fins el segle XIX, quan va patir els infortunis pròpis de l’època, amb una exclaustració temporal durant el Trienni Liberal i la supressió definitiva el 1835. Va passar a mans particulars tot i mantenir un espai de culte. Es va recuperar el santuari de la Mare de Déu del Coll i, ja al segle XX, es van fer obres de condicionament de l’indret, però el 1936 va resultar saquejat i incendiat. Es va tornar a recuperar el culte el 1948, en condició de parròquia.
- BAUCELLS I REIG, Josep (1972). Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Vol. I. Abadia de Poblet
- BUSQUETA, Joan Josep (1992). Santa Maria de Font-Rúbia (Mare de Déu del Coll). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- GAVÍN, Josep M. (1998). Inventari d'esglésies. Vol. 29. Barcelonès V (Barcelona Capital IV). Barcelona: Arxiu Gavín
- OLIVÉ I GUILERA, Fèlix (1991). Els fulls de Goigs del santuari de la Mare de Déu del Coll i Font-Rúbia. Finestrelles, núm. 3
- SOLÀ, Fortià (1931). El santuari de la Mare de Déu del Coll. Palma: La Esperanza