Canònica de Santa Maria de Besalú
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú / Sanctae Mariae Bisuldini
(Besalú, Garrotxa)
La canònica de Besalú, ha estat objecte d’interpretacions diverses pel que fa a la seva situació dins de la vila comtal i encara no és una qüestió resolta, tot i que nous documents i els darrers treballs arqueològics han aportat noves dades i sembla que també han ajudat a aclarir, al menys en part, les diferents interpretacions que històricament s’han anat fent sobre aquesta qüestió.
La vila de Besalú es va anar desenvolupant a l’ombra del turó on hi consta documentat a partir del 957 el castell comtal, del que pràcticament no hi ha restes, aquest recinte, a més del mateix castell, contenia altres edificacions. Més enllà s’estenia la vila amb les cases i edificis religiosos, especialment l’església de Sant Vicenç, el monestir de Sant Pere i l’església de Santa Maria i Sant Joan, més endavant coneguda únicament com Santa Maria, o santa Maria de Capellada.
Hom te constància de l’existència de la canònica aquisgranesa de Sant Genís i Sant Miquel, fundada l’any 977 pel comte Miró II de Besalú (alhora bisbe de Girona) sobre una església preexistent. La canònica va mantenir aquella situació fins que l’any 1017 el comte Bernat Tallaferro va obtenir del papa l’aprovació per erigir un bisbat a Besalú, pel que va esdevenir, a més, seu episcopal.
S’hi van afegir noves titularitats: Sant Salvador, Santa Maria, Sant Esteve i Lignum Crucis (aquestes darreres per mor de l’arribada de relíquies del papa sant Esteve i de la Vera Creu, amb motiu de la fundació del bisbat) i es va perdre l’advocació original de Sant Genís i Sant Miquel. El primer i únic bisbe, i també abat de la canònica, fou Guifré, fill del comte Bernat Tallaferro. Tot i que ha estat una qüestió controvertida, és ben possible que aquesta església estigués ubicada dins el recinte del castell, a tocar seu.
D'una fotografia estereoscòpica de Marcel·lí Gausachs
Biblioteca de Catalunya
Església del monestir de Ripoll
Aquell bisbat de Besalú va tenir una vida efímera i el 1020 (amb la mort del seu promotor, Bernat Tallaferro) es va extingir i en aquell moment, o poc després, bona part de la comunitat aquisgranesa de Sant Genís i Sant Miquel es va traslladar a Sant Joan de Ripoll (Sant Joan de les Abadesses) que el 1017 havia perdut la seva comunitat de benedictines. Una altra part devia restar a Besalú, possiblement ocupant l’antiga capella del castell comtal, dedicada a Santa Maria i coneguda des del 1012.
Entre el 1048 i 1055 aquesta comunitat es va traslladar a l’antiga església (i ex catedral) de Sant Genís i Sant Miquel de la que hom té constància d’una nova consagració sota l’advocació de Santa Maria, amb la doble funcionalitat de capella comtal i canònica aquisgranesa.
L’any 1084 el comte Bernat II de Besalú va donar l’església de Santa Maria, a més del patrimoni de la mateixa, a la canònica agustiniana de Sant Ruf d’Avinyó. Amb la comunitat agustiniana al front hom va emprendre obres de millora a l’edifici, la construcció d’una nova capçalera (segle XII) i un claustre situat al nord de l’església, obra que s’hauria de situar entre els segle XII i XIII. El 1137 el comte Ramon Berenguer IV (el comtat de Besalú s’havia integrat amb el de Barcelona el 1111) va cedir el castell comtal a la comunitat de canonges.
Aquesta canònica va gaudir d’una situació de prosperitat fins que el 1592 un butlla de Climent VIII la va secularitzar, restant com a col·legiata. El 1744 consta que l’església es trobava en mal estat i després va patir esfondraments. Al segle XIX els canonges es van veure obligats a traslladar-se a l’església de Sant Vicenç, molt propera, però fora del recinte del castell. El 1835 el lloc fou venut a causa de la desamortització. Després alguns elements escultòrics de l’edifici es van dispersar i una bona part es troben ara a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Conventet de Pedralbes, a tocar del monestir de clarisses.
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya
Postal antiga, col·lecció particular
Elements arquitectònics de l'església de Santa Maria de Besalú ara al Conventet de Pedralbes, al costat del monestir de les clarisses, Barcelona.
Portada de l'església, ara a Pedralbes
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1914)
Biblioteca de Catalunya
Portada de l'església, ara a Pedralbes
Galeria amb capitells, ara a Pedralbes
Portal del claustre, ara a Pedralbes
Portal del claustre, ara a Pedralbes
Portal del claustre, ara a Pedralbes
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1914)
Biblioteca de Catalunya
Elements traslladats a Pedralbes
Ara al Museu d'Art de Girona
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Del Voyage pittoresque & militaire en Espagne
Jean-Charles Langlois, 1823-1830
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
- CLARÀ, Tura (2022). Santa Maria de Besalú (977-1925). Ajuntament de Besalú
- GALIMANY I ARNAU, Manuel (1990). Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GALLEGO AGUILERA, Nazaret (2007). Santa Maria de Besalú. Arquitectura, poder i reforma. Amics de Besalú i el seu Comtat
- MAZURE Anne (1985). A propos de Santa Maria de Besalù, tentative de restitution architectonique. Archéologie du Midi médiéval, núm. 3
- MONSALVATGE Y FOSSAS, Francesc (1890). Besalú, su historia, sus condes, su obispado y sus monumentos. Noticias históricas. Vol. II. Olot: J. Bonet
- MONSALVATGE Y FOSSAS, Francesc (1904). Los monasterios de la Diócesis Gerundense. Noticias históricas. Vol. XIV. Olot: J. Bonet
- PONS, Josep M.; PALOU, Hug (2002). Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV). Barcelona: Fund. Noguera
L'església de Santa Maria està situada sobre el nucli vell de Besalú, en el lloc on hi havia el castell. És de propietat particular