El monestir de Pedralbes, en primer terme el Conventet
Dibuix de Lluís Rigalt publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Es tracta d’un petit establiment conventual franciscà aixecat dins el recinte del monestir de clarisses de Pedralbes i destinat als frares que tenien cura dels serveis religiosos de les monges. Hom desconeix el detall de la fundació d’aquella petita comunitat. El 1327 no existia, ja que hom sap que aquell any es va ordenar que els framenors de la ciutat anessin a Pedralbes per solemnitzar uns actes que es feien al monestir, tampoc figuren en les disposicions de la reina Elisenda referents al monestir de clarisses.
Fotografia publicada a: Fulles històriques de Santa Maria de Pedralbes... (1897)
L’any 1334 s’esmenta que hi havia cert nombre de frares en el recinte del monestir, però sense poder concretar quin tipus d’establiment posseïen. L’any 1341 ja s’esmenta la casa on s’hi estatjaven sis frares franciscans. Tot això fa pensar que aquell establiment s’hauria fundat cap el 1340-41. Hom sap també que la comunitat femenina s’encarregava de facilitar els aliments als franciscans des de les seves cuines. Tenien estipulada una dotació econòmica anual i per altra banda l’obligació d’oficiar la missa diàriament. En el testament de la fundadora ja s’esmenta clarament la comunitat de 40 clarisses i la de sis framenors, a més de sacerdots seculars.
L’edifici del Conventet ha sofert importants modificacions en el decurs del temps però ocupa el mateix lloc que l’establiment original. Es conserva el claustre amb poques modificacions. Potser a causa de desavinences entre observants i claustrals el 1466 es va produir un enfrontament entre la comunitat del Conventet i l’autoritat provincial dels framenors. Hom ordenà els frares que abandonessin aquesta residència al·legant transgressions en la clausura a causa d’un episodi de pesta. A causa d’això i de l’ambient bèl·lic, la comunitat fou traslladada de lloc i el 1468 va anar al palau episcopal. El 1472 la situació s’havia normalitzat, si més no, parcialment. El Conventet havia estat ocupat per les tropes i calgueren reparacions.
Planta del Conventet de Pedralbes
A dalt a la dreta, l'absis de l'església del monestir
Fotografia de Josep Salvany (1922)
Biblioteca de Catalunya
El 1507 es van revifar les diferències entre conventuals i observants, de fet la comunitat del Conventet tenia membres de les dues branques. Finalment, amb la intervenció del rei Ferran el Catòlic, el lloc fou assignat als observants. Però les coses no van apaivagar-se i finalment el papa Juli II va sotmetre la casa a l’autoritat provincial dels framenors, deixant sense efecte la dependència de l’abadessa de Pedralbes. Mantingué la seva activitat fins el segle XIX, tot i que els darrers temps el lloc es trobava en plena decadència. La casa va esdevenir un magatzem i el 1882 el papa va autoritzar la seva venda i va passar a propietat del bisbat. El 1918 va anar a mans privades, el lloc es va restaurar i li foren afegits diversos elements arquitectònics de l’església de la canònica de Santa Maria de Besalú.
Fotografia d'Esteve Puig (s/d)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fotografia de Brangulí (c1920-30)
Arxiu Nacional de Catalunya
Elements de Santa Maria de Besalú
Elements de Santa Maria de Besalú
Elements de Santa Maria de Besalú
Elements de Santa Maria de Besalú
- ANZIZU, Sor Eulària (1897). Fulles històriques del Real Monestir de Pedralbes. Barcelona: F. Xavier Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- MONREAL, Luis (1971). El Conventet. I Història de una casa en Pedralbes. Barcelona: F. Godia
Dins de l'antic recinte del monestir de Pedralbes