Comanda de Sant Valentí de les Cabanyes
Sancti Valantini / Sant Joan de Vilafranca
(les Cabanyes, Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
L’església de Sant Valentí de les Cabanyes és coneguda des de mitjan segle XI. L’indret on s’aixeca havia estat ocupat per una vil·la romana que malgrat ho haver-se estudiat en profunditat, ha deixat restes importants en aquest indret. Tot i que hom sospita de l’existència d’una comanda hospitalera en aquest lloc a començament del segle XII, no és fins l’any 1162 que es comença a trobar el càrrec de comanador d’aquesta casa.
La comanda va créixer amb les donacions, aconseguint un important i extens patrimoni en el Penedès. A començament del segle XIV els hospitalers van demanar el seu trasllat des de Sant Valentí de les Cabanyes a Vilafranca on van comprar els terrenys que li calien per aixecar el convent, la capella i el fossar. Uns cop efectuat el trasllat (el 1306), els hospitalers van mantenir la propietat de Sant Valentí, on encara es conserva la capella hospitalera, que va passar a tenir funcions parroquials.
A Vilafranca es conserva l’església de Sant Joan, aixecada durant el segle XIV sobre una església anterior, també propietat de l’Hospital, el convent fou enderrocat l’any 1845 destinant l’espai a plaça pública i habitatges. Pel que fa a l’església de les Cabanes, aquesta va patir diverses obres de reforma que van afectar la construcció primitiva, una simple església de nau única, amb transsepte. Va mantenir l’activitat parroquial fins que el 1912 es va aixecar un nou temple, Sant Valentí va quedar desafectat i es va destinar a activitats agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es van portar a terme treballs d’excavació i restauració, descobrint restes importants de pintures murals gòtiques.
Seu de la comanda a partir de 1306
- CASTELLANO, Anna; SALVADÓ, Joan (1990). La documentació històrica sobre l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Miscel·lània penedesenca, vol. 14
- CATALÀ I ROCA, Pere (1992). Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: R. Dalmau
- COY COTONAT, Agustín (1910). La ínclita y sagrada orden de San Juan de Jerusalén en el Penadés. Encomienda y capilla de San Juan de Vilafranca. Barcelona: F. J. Altés y Alabart
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLORACH, Salvador (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- LÓPEZ MULLOR, Albert i altres (1990). Resultat de l’excavació duta a terme a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Miscel·lània penedesenca, vol. 14
- LÓPEZ MULLOR, Albert i altres (1992). Arqueologia història i art de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes. Les Cabanyes: Ajuntament de les Cabanyes
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
- PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès
- RODRÍGUEZ I MÚÑOZ, Lluïsa (2001). El retaule major de la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Miscel·lània penedesenca, vol. 26
- SALVA I PICÓ, Maria de Gràcia (1990). Els frescos gòtics inicials de l’església de Sant Valentí de les Cabanyes (Alt Penedès, Barcelona). Miscel·lània penedesenca, vol. 14