El castell de Granyena és esmentat per primer cop l’any 1054, quan Ramon Berenguer I cedí el lloc per a la seva repoblació. Els anys 1130 o 1131, Ramon Berenguer III el va donar a l’orde del Temple, que hi establí un punt de defensa de caràcter estrictament militar. Tot i que ja s’hi documenta una comunitat l’any 1136, la comanda de Granyena no fou creada de manera efectiva fins al 1189.
Amb l’extinció de l’orde del Temple, l’any 1312, el lloc passà a mans dels hospitalers, que el conservaren fins ben entrat el segle XIX. A Granyena es conserva el castell templer i hospitaler, tot i que molt modificat i en estat ruïnós. Després de la darrera etapa com a comanda, aquest indret ha tingut, o acollit, usos diversos: cementiri, dipòsit d’aigua, residències, entre altres.
El Mas de Bondia (Montornès de Segarra)
El Mas de Bondia (Montornès de Segarra), aquesta vila closa fou donada el 1181 per Alfons el Cast a la comanda de Granyena. És un petit nucli urbà d'origen medieval, sense muralles, les cases del qual formen un perímetre tancat, amb una única porta d'accés.
- BONNEAUD, Pierre (2009). Dos encomiendas hosptitalàrias de la Segarra (Cervera y Granyena) a finales de la edad media. Miscel·lània cerverina, núm. 19
- CARDONA, Ramon (2008). Intervenció arqueològica al castell de Granyena. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- CATALÀ, Pere (1979). Els castells catalans. Vol. VI-1a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FREEDMAN, Paul H. (1983). Els templers al castell de Granyena segons un document de l’Arxiu Episcopal de Vic. Ausa, núm. 105
- FUGUET SANS, Joan (1997). Castell de Granyena. Catalunya romànica. Vol. XXIV: Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M. (2008). Estudi històric preliminar del castell de Granyena. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- RUSIÑOL CAMBRAY, Eric (2011). Casa rural i centre excursionista a Granyena de Segarra. Projecte/Treball Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya