El primer esment del lloc de l'Espluga Calba és del 1148, data en què el comte de Barcelona va cedir el lloc a Porcel de Cervera i altres persones per a la seva repoblació, el 1251 esdevingué propietat de la comunitat cistercenca de Vallbona gràcies a una donació efectuada per Jaume I.
Després de passar per diverses mans, el 1405 l'orde de l'Hospital va adquirir el terme i el castell als darrers propietaris i immediatament hi constituí una comanda amb autorització del papa Benet XIII. L’orde de Malta també era titular de la jurisdicció civil i militar, que va mantenir, al menys, fins a mitjans del segle XVIII. Amb la desamortització (1836) els hospitalers van deixar el castell, que es va conservar gràcies a la seva conversió en escola, el 1963 fou adquirit pel l’Ajuntament de l’Espluga. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, la configuració actual és bàsicament obra de l’orde de l’Hospital, que el va reformar durant els segles XV i XVI.
Fotografia de Josep Salvany (1919)
Biblioteca de Catalunya
- AMAT FLOTATS, Salvador (1994). De la comanda santjoanista a l'Espluga Calba d'avui. L’Espluga Calba: P. A. Castell de l’Espluga Calba
- ANGLÈS I NICOLÁS, Rosa M. (2019). Onomàstica de l’Espluga Calba. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- CATALÀ, Pere (1979). El “castell” hospitaler de l’Espluga Calba. Els castells catalans. Vol. VI-1a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (2000). Templers i hospitalers III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- GONZÁLEZ, Joan-Ramon (1997). Castell de l’Espluga Calba. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
La comanda hospitalera de l'Espluga Calba tenia la seva seu al castell del mateix nom. És al centre de la població de l'Espluga Calba