Detall de St Salony (S de Beaulieu, 1668)
Institut Cartogràfic de Catalunya
El 1151 la vila de Sant Celoni fou cedida als hospitalers a conseqüència d'un testament, això va donar peu a un litigi amb el germanastre del testador, que no es va resoldre fins al 1157 amb una sentència de la cort de Ramon Berenguer IV. De totes maneres, les diferències entre ells es van allargar encara molt en el temps, fins a una nova sentència dictada el 1278.
La casa hospitalera estava situada dins dels murs de la vila de Sant Celoni i s'hauria fundat a mitjans del segle XII, primer com a casa depenent de la castellania d’Amposta i a partir del 1277 com una comanda independent que, gràcies a la riquesa comercial de Sant Celoni, esdevingué un centre d'importància. El lloc fou venut el 1405 als Cabrera, moment en què va desaparèixer aquesta casa. Dels edificis de la comanda que es trobava dins el clos murallat no hi ha restes aparents. Hom creu que els hospitalers van mantenir un hospital de leprosos extramurs, que s'hauria fundat a mitjan segle XII. Tenia una capella dedicada a Sant Nicolau, aquesta església ara és coneguda amb l'advocació de Sant Ponç.
- CATALÀ, Pere; i altres (1991). Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- UGUET SANS, Joan (2005). Templers i hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- ORTEGA, Carme; TERRADES, M. Encarna (1991). Sant Ponç. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PONS I GURI, Josep Maria (1994). La comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Sant Celoni. Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans. Diputació de Tarragona