Pabordia de Sant Celoni
Canònica de Sant Celoni / Sancti Celedonii / La Pabordia
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
L'antiga capella de Sant Celoni fou cedida l'any 1088 a Santa Maria de l'Estany amb la condició que s'hi fundés una canònica agustiniana. Aquell establiment va patir els efectes d'una disputa arran de la cessió de la vila de Sant Celoni a l'orde de l'Hospital i a causa d'això, el 1151 els canonges es van traslladar a Sant Salvador d’Arraona. Aquest plet no va acabar fins al 1185, quan l'Estany va fer-se definitivament amb l'església. Des d'aquell moment Sant Celoni va quedar com una simple pabordia de l'Estany que va mantenir-se formalment fins a la seva secularització, el 1532. El 1591 era ja en ruïna.
- CATALÀ, Pere; i altres (1991). Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- ORTEGA, Carme; TERRADES, M. Encarna (1991). Sant Celoni. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PLADEVALL, Antoni, VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Barcelona: Artestudi Ed.
Es conserven algunes restes l'església en una casa de la plaça dels Estudis, dins l'antic recinte emmurallat de Sant Celoni