El convent dels
franciscans de Móra fou fundat a iniciativa de la mateixa vila,
que ho va sol·licitar al provincial de l’orde l’any 1639.
Anteriorment (el 1620) s’havia fet una petició similar als
caputxins que no va prosperar. Finalment es va acordar que la
vila facilitaria els terrenys adients per portar endavant la
iniciativa i mentre, els frares van ocupar interinament una casa
al carrer de la Barca, on el 1640 es van establir erigint una
capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua.
El mateix any de 1640 el consell
de la vila va comprar uns terrenys fora muralla, al sud de la
població, per una suma de 300 lliures. La primera pedra del nou
convent es va posar el 1644, era un edifici força ampli que
donava cabuda a una comunitat de fins a trenta-sis membres. En
alguna època va exercir també com a centre d’ensenyament. A
finals del segle XVIII fou ampliat.
Ja al segle XIX, el convent va
patir els efectes de la Guerra del Francès, esdevenint caserna
de les tropes ocupants i resultant saquejat. Fou exclaustrat
durant el Trienni Liberal i el 1823 el convent fou saquejat i
incendiat. Es va poder recuperar, però el 1835 amb la
desamortització fou exclaustrat definitivament. Arran de la
primera Guerra Carlina el 1837, el convent es va fortificar i va
resultar destrossat i incendiat. A partit d’aquí es van anar
perdent les escasses restes i a finals del segle XIX ja no
quedava res. |

Vista de Móra d'Ebre (1915)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya |
Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J.
Altés y Alabart, 1906
- SANAHUJA, Pedro. Historia de la seráfica provincia de Cataluña.
Barcelona: Ed. Seráfica, 1959 |
|