El convent ja havia desaparegut, a la part esquerra de la imatge
Fotografia publicada a la Geografia General de Catalunya (Morera, 1908-18)
El convent dels franciscans de Móra fou fundat a iniciativa de la mateixa vila, que ho va sol·licitar al provincial de l'orde l'any 1639. Anteriorment, l'any 1620, no havia prosperat una petició similar feta als caputxins. Finalment, es va acordar que la vila facilitaria els terrenys adients per portar endavant la iniciativa, mentre els frares van ocupar interinament una casa al carrer de la Barca, on el 1640 es van establir erigint una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. El mateix any de 1640 el consell de la vila va comprar uns terrenys fora muralla, al sud de la població, per una suma de 300 lliures.
A l'esquerre, el convent encara actiu (A)
Detall de Croquis de Mora de Ebro (1834)
Biblioteca Virtual de Defensa
La primera pedra del nou convent es va posar el 1644, era un edifici força ampli que donava cabuda a una comunitat de fins a trenta-sis membres. En alguna època va exercir també com a centre d'ensenyament. A finals del segle XVIII fou ampliat. Ja al segle XIX, el convent va patir els efectes de la guerra del Francès, esdevenint caserna de les tropes ocupants i resultant saquejat. Fou exclaustrat durant el Trienni Liberal i el 1823 el convent fou saquejat i incendiat. Es va poder recuperar, però el 1835 amb la desamortització fou exclaustrat definitivament. Arran de la primera Guerra Carlina el 1837, el convent es va fortificar i va resultar destrossat i incendiat. A partir d'aquí es van anar perdent les escasses restes i a finals del segle XIX ja no quedava res.
El convent, desaparegut, era a la part superior de la imatge
El carrer de Sant Antoni (4) hi conduïa
Geografia General de Catalunya (Morera, 1908-18)
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
Del convent no hi ha restes, era prop de la carretera de Gandesa i del carrer de Sant Antoni, que encara porta el seu nom