El convent dels franciscans de Móra fou fundat a iniciativa de la mateixa vila, que ho va sol·licitar al provincial de l’orde l’any 1639. Anteriorment (el 1620) s’havia fet una petició similar als caputxins que no va prosperar. Finalment es va acordar que la vila facilitaria els terrenys adients per portar endavant la iniciativa i mentre, els frares van ocupar interinament una casa al carrer de la Barca, on el 1640 es van establir erigint una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua.

El mateix any de 1640 el consell de la vila va comprar uns terrenys fora muralla, al sud de la població, per una suma de 300 lliures. La primera pedra del nou convent es va posar el 1644, era un edifici força ampli que donava cabuda a una comunitat de fins a trenta-sis membres. En alguna època va exercir també com a centre d’ensenyament. A finals del segle XVIII fou ampliat.

Ja al segle XIX, el convent va patir els efectes de la Guerra del Francès, esdevenint caserna de les tropes ocupants i resultant saquejat. Fou exclaustrat durant el Trienni Liberal i el 1823 el convent fou saquejat i incendiat. Es va poder recuperar, però el 1835 amb la desamortització fou exclaustrat definitivament. Arran de la primera Guerra Carlina el 1837, el convent es va fortificar i va resultar destrossat i incendiat. A partit d’aquí es van anar perdent les escasses restes i a finals del segle XIX ja no quedava res.

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- SANAHUJA, Pedro. Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica, 1959