Fotografia de Josep de Cabanyes (1930)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
L'església de Sant Adrià ja es troba esmentada en un document de l'any 1012. Cap a finals d'aquell segle Bertran era bisbe de Barcelona (1086-1094) i també canonge de Sant Ruf d'Avinyó, d'on va tenir el títol d'abat. L'any 1092 Bertran va impulsar la creació d'una canònica de Sant Ruf a l'església de Sant Adrià, l'any següent Oleguer era canonge d'aquesta casa i el 1096 aquest va esdevenir el seu prior, càrrec que va exercir fins que es va traslladar a Avinyó.
Dibuix d'Eudald Canibell (1876)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La vida d'aquest priorat fou curta, el 1113 s'havia fundat la canònica de Santa Maria de Terrassa com a dependència de Sant Ruf d'Avinyó quan l'abat d'aquesta darrera casa era Oleguer de Barcelona, al voltant d'aquesta època la comunitat de Sant Adrià es va traslladar a Terrassa. L'església va esdevenir parroquial, l'antiga construcció es va reformar profundament amb el pas dels anys, es va restaurar el 1900, però va desaparèixer el 1936, al seu lloc després s'hi va aixecar una església de nova planta.
Il·lustració de Historia de S. Oleguer arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona
Oleguer, bisbe de Barcelona entre els anys 1116 i 1137, hauria nascut cap al 1060, era fill d'un alt funcionari de Ramon Berenguer I. Va gaudir d'una acurada educació i el 1076 va entrar a formar part del capítol de canonges de la catedral, el 1089 era ordenat diaca. El bisbe Bertran l'havia ordenat sacerdot i el 1093 era membre de la comunitat de canonges de Sant Ruf que havia fundat el mateix bisbe a Sant Adrià. L'any següent Oleguer era prior de Sant Adrià, càrrec que va deixar per esdevenir membre de la canònica de Sant Ruf d'Avinyó d'on va ocupar el càrrec d'abat. El 1115 va acompanyar Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III, moment que Oleguer fou aclamat bisbe de Barcelona, càrrec que va refusar. Després de la intervenció del papa va acceptar el càrrec de bisbe i també va assumir el de restaurador de l'arquebisbat de Tarragona (1119) càrrec que va ocupar sense abandonar el de bisbe de Barcelona. Va mantenir una intensa activitat participant en concilis, afers polítics de l'època i viatjant a Terra Santa. Va morir el 1137 i és venerat com a sant per l'Església, la seva tomba és a la catedral de Barcelona.
On es va trasllasar la comunitat de Sant Adrià
- FERRAN, Domènec (2009). Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Barcelona: Lunwerg
- GARCíA DE CARALPS, Antonio Juan (1617). Historia de S. Oleguer arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona. Barcelona: S. Matevad
- ROSÀS, Joan (1992). Sant Adrià de Besòs. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L'església originària ha desaparegut, al seu lloc resta l'actual església de Sant Adrià
A la plaça de l'Església