Convent de la Mare de Déu de Bonsuccés
Servites de Barcelona / Mare de Déu dels Dolors / Nostra Senyora del Bonsuccés
Fotografia de Joan Vidal Ventosa (c1925-35)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Els servites van arribar a Barcelona el 1576 i es van establir provisionalment a l'ermita Sant Bertran de Montjuïc, que feia poc havien deixat els mínims de Sant Francesc de Paula. El 1582 es van traslladar a Santa Madrona, també a Montjuïc, però més allunyat de la costa, lloc que havien deixat els caputxins i que els fou ofert pel Consell de la ciutat.
Seu dels servites fins el 1582
A causa de les diferències sorgides entre els servites de Santa Madrona i els canonges de la catedral per qüestions dineràries, el 1618 el bisbe va demanar al Consell de la ciutat que els expulsés del lloc i aquests es van refugiar provisionalment en una casa particular. Un cop les coses a lloc, el 1626 els servites van posar la primera pedra del convent definitiu amb l'ajut de la ciutat, l'església es va consagrar el 1635, dedicant-la a la Mare de Déu de Bonsuccés. Tenia una segona església o capella adossada de grans dimensions, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, seu de la congregació del mateix nom.
Pel que fa als infortunis patits a partir del segle XIX, cal esmentar l'afectació durant la guerra del Francès, època en què el convent fou convertit en caserna, es va clausurar l'església fins que el 1814 hi va tornar la comunitat servita, però la capella dels Dolors va continuar activa pel fet de pertànyer a la congregació. Pel que fa als fets de 1835, aquesta casa va sortir relativament ben parada, no fou cremada, però els frares van haver de fugir. En endavant el lloc fou destinat a caserna, permetent la seva conservació. L'església va continuar amb funcions parroquials fins que fou cremada el 1936, després d'això el solar es va convertir en la plaça de Vicenç Martorell i ara només es conserva un cos de l'antic edifici, amb un portal barroc, seu del Districte de Ciutat Vella.
Al fons el monestir de Pedralbes (Y)
Detall de: Nouvelle description de la fameuse ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fotografia publicada per Barraquer a:
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Fotografia de Ribera (1936)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fotografia de Brangulí (1930-35)
Arxiu Nacional de Catalunya
Fotografia de Brangulí (1930-35)
Arxiu Nacional de Catalunya
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 54 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
- BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I i II. Barcelona: F. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- ITURRATE I COLOMER, Germà (1994). Breu apunt històric sobre la seu del Consell de Districte de Ciutat Vella. El Vigia de Ciutat Vella, núm. 19
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
El que resta de l'edifici conventual es troba entre la plaça del Bonsuccés i la de Vicenç Martorell
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII