Detall del Plànol de les Rambles, des de Sant Josep a la del Centre (sXVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El convent dels trinitaris descalços de Barcelona es va fundar el 1633 gràcies a la intervenció d'Onofre de Sant Tomàs, religiós d'aquest orde procedent de la casa de la Trinidad de Saragossa. La seva església es va consagrar el 1639 i es va renovar el 1698. Ara ha desaparegut, estava situat en el mateix lloc on ara s'aixeca el Gran Teatre del Liceu, a la Rambla.
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
Fou exclaustrat temporalment amb la guerra del Francès entre els anys 1804 i 1814, i un altre cop el 1821-23, en aquesta època el retaule major es va traslladar a l'església parroquial de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, després fou tornat, però el 1835 va anar altre cop a Sant Boi, on es va perdre el 1936. A causa de l'incendi del 1835 el convent fou incendiat, va resultar molt malmès i els béns mobles que encara mantenia es van dispersar. La comunitat trinitària no va retornar mai a la ciutat.
El 1844 el lloc es va assignar al Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés que en aquell moment tenia la seu a l'antic monestir de Montsió, el mateix any es van enderrocar les ruïnes de l'antic convent i van començar les obres del nou Liceu, inaugurat el 1847 i que encara es manté en aquest indret després de dues reconstruccions efectuades després dels incendis de 1861 i 1994.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs