Els agustins descalços es van establir a Barcelona l'any 1618, concretament a la capella de Sant Bertran de Montjuïc, el mateix lloc que anteriorment havien ocupat els mínims de Sant Francesc de Paula i els servites de Bonsuccés i que havien deixat per trobar-lo inadequat. En aquest cas es va repetir la mateixa situació i els agustins van comprar una casa a la Rambla on s'instal·larien l'any següent, el 1619.
Seu provisional dels agustins descalços
Malgrat l'oposició a aquest nou assentament exercida des del convent de Sant Agustí, que es va poder superar amb la intervenció del papa Pau V, els agustins van aixecar una primera església prop de les Drassanes, un edifici que es va refer totalment entre el 1626 i 1634, quan es va consagrar, tot i que encara no estava acabat. La data de finalització cal situar-la en l'any 1636. Quan els mercedaris establiren el seu col·legi a la Rambla, Santa Mònica va quedar situada entre aquests i les Drassanes. Els recol·lectes d'aquesta casa van participar en la fundació del convent de Santa Mònica de Guissona. El segle XIX va portar una sèrie d'infortunis al convent i la seva comunitat, el 1808 durant l'ocupació francesa els frares foren expulsats i hi van entrar les tropes napoleòniques que s'hi van estar fins al 1814, quan van poder tornar els agustins.
El 1822, durant el Trienni Liberal, el convent fou suprimit temporalment. El 1823 es va traslladar fins aquí la parròquia de Sant Jaume, l'església de la qual havia estat enderrocada, i es va mantenir aquesta titularitat fins que el 1835 va prendre la de Sant Josep. També es va traslladar fins aquí el retaule major de Sant Jaume, però fou venut a la parròquia de Cardedeu el 1887, on fou crenat el 1936. La desamortització va respectar el convent i no va cremar, després l'església va passar a tenir funcions parroquials, es va refer el 1887 i fou destruïda el 1937 i refeta posteriorment. Actualment l'antic convent és la seu del centre Santa Mònica, una institució dedicada a l'art contemporani depenent de la Generalitat de Catalunya.
Adolphe Delamare (1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Claustre
Claustre
Eduard Febrés (1880)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Façana de l'església anterior al 1887
Il·lustració publicada per Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Retaule major anterior al 1887
Il·lustració publicada per Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Façana de l'església del 1887
Fotografia d'Antoni Esplugas (c1887-88)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 81 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Enderroc de l'església (1937)
Forografia de Pérez de Rozas (1937)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍNEZ CUESTA, Ángel (1995). Historia de los agustinos recoletos. Vol. 1. Madrid: Ed. Augustinus
El convent és a la Rambla, ara convertit en centre d'art
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII