Monestir de la Immaculada Concepció de Barcelona
Puríssima Concepció de Nostra Senyora / Santa Teresa / Tereses
Dibuix de Pau Febrés Yll (1895)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El monestir de carmelites descalces de la Immaculada Concepció fou fundat el 1588, poc després de l'arribada dels frares de la branca masculina del mateix orde que es van establir a la Rambla, en el convent de Sant Josep. Les primeres religioses procedien del monestir de San José de la ciutat de Pamplona, en aquesta fundació hi va intervenir Joan de Jesús Roca, personatge clau també en fundació de la casa masculina.
Interior de l'església (1916)
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
Les monges de la primera comunitat van arribar a la ciutat el 1588 i es van aixoplugar en una casa del carrer Mercaders facilitada per Caterina de Rocabertí (que va professar l'any següent prenent el nom de Estefania de la Concepció) protectora de la casa en els seus primers temps. El mateix any es va adquirir una casa al carrer Canuda i s'hi van traslladar, és on s'aixecaria el monestir amb el pas del temps adquirint altres finques properes. La primera església que es va aixecar en aquest lloc es va començar a construir el 1601, i es va inaugurar el 1608, però poc després es va bastir una de nova, consagrada el 1674. El 1648 la comunitat de Barcelona va participar en la fundació del monestir de la Immaculada de Mataró (Maresme).
El 1691 la comunitat va abandonar per un curt període el monestir com a prevenció d'un possible atac, cosa que no va passar, el 1697 es va tornar a repetir la situació, aquest cop les monges es van refugiar al monestir de la Immaculada de Reus. El setge de Barcelona del 1714 va tornar a ocasionar perill al monestir i les seves monges, però no van patir els efectes de manera directa, i encara el 1808 amb la guerra del Francès. El 1835, amb la desamortització, la comunitat es va haver de dispersar mentre el lloc es va destinar a asil per a militars, fins al 1846, quan les monges hi van retornar. Després de la guerra Civil, que va malmetre el monestir, es van traslladar a Sarrià i ara el lloc és ocupat per la plaça de la Vila de Madrid.
- BUSQUETS, Cesc; PASTOR, Isidre (2003). Una transformació de l’espai urbà a la Barcelona de finals del segle XVI. La construcció del convent de carmelites descalces. II Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Ajuntament de Sant Cugat
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro