Monestir de la Immaculada de Reus

Carmelites descalces de Reus

(Reus, Baix Camp)

La Immaculada de Reus
La Immaculada de Reus
L'antic monestir de les carmelites
Dibuix publicat per Eduard Toda a Los convents de Reus...

Aquesta casa de carmelites descalces es va fundar a Reus per iniciativa de Rafael Ripollès, que inicialment volia establir-lo a la Selva del Camp, però finalment i per manca de fons suficients, l’orde carmelità va aprovar la fundació a la ciutat de Reus. L’any 1658 van començar les gestions per obtenir les llicències oportunes i l’arquebisbe de Tarragona Francisco de Rojas va fer-ho realitat adquirint uns terrenys extramurs de la porta de Monterols, prop del convent de Sant Joan, de frares del mateix orde.

La Immaculada de Reus
La Immaculada de Reus
Portal de l'església, ara a l'Institut Antituberculós

Fou fundat efectivament el 1661 amb monges procedents del monestir de Santa Teresa de Barcelona i aquell mateix any va començar la construcció, obra que es va allargar fins a la seva inauguració l'any 1724. Tot i no patir de manera especial els efectes de la guerra del Francès, el 1835 la comunitat es va veure obligada a abandonar la casa, respectant les construccions. Després de passar a mans públiques el 1851 el lloc fou restituït a les monges, que van poder refer l'establiment, però el 1868 fou clausurat definitivament i enderrocat, mentre la comunitat es refugiava al monestir de Tarragona.

Més endavant, el 1875 les monges pogueren tornar a Reus, ocupant una casa particular. Poc després van començar la construcció d'un nou monestir on van continuar la seva activitat fins a la guerra Civil (1936-39), època en què es veieren obligades a deixar temporalment l'establiment. L'any 2003 la comunitat es va traslladar a Terrassa, al monestir de Jesús Diví Obrer, fundat en aquella ciutat el 1945.

La Immaculada de Reus
La Immaculada de Reus
Plànol de Reus (1848)
Biblioteca Virtual de Defensa
La Immaculada de Reus
La Immaculada de Reus
Plaça Prim, on era el monestir
La Immaculada de Reus
La Immaculada de Reus
El darrer monestir al carrer de l'Amargura
Il·lustració de La Vanguardia

Bibliografia:
  • NARVÁEZ CASES, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
  • RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
  • TODA, Eduart (1930). Los convents de Reus y sa destrucció en 1835. Reus: Centre de Lectura

Situació:

El primer monestir era a l'actual plaça Prim