Façana de l'església de Sant Josep
Detall del Plànol de les Rambles, des de Sant Josep a la del Centre (s/d)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Aquest convent fou fundat el 1586 amb la decisiva intervenció de fra Joan de Jesús Roca a iniciativa del mateix orde del Carme Descalç i amb la imprescindible intervenció econòmica de Josep Dalmau i la seva muller, Lucrècia Balcells. El 1585, aquell havia aconseguit el permís de Felip II i l'any següent el bisbe de Barcelona va atorgar l'oportuna llicència. Es van ocupar unes cases a la Rambla on es van instal·lar els primers frares i ja el 1589 es va poder posar la primera pedra de l'església, dedicada a sant Josep, que es va beneir el 1593.
Façana de l'església
Publicada per Gaietà Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
A començament del segle XVII es va iniciar la construcció de les dependències conventuals i el 1616 el conjunt monàstic ja es podia considerar acabat, tot i que amb el pas dels anys es va anar ampliant i modificant. L'església es va reformar profundament en anys posteriors, el 1675 hi treballava el "tracista" fra Josep de la Concepció. En aquesta època (el 1626) els descalços van fundar el convent dels "Josepets" de Gràcia, on van establir el seu noviciat. A partir del 1746 al convent de la Rambla hi va funcionar una fàbrica de tipus d'impremta de molta anomenada i també una impremta que va tenir activitat fins a l'exclaustració. Dins d'aquest camp també cal esmentar que la casa disposava d'una amplíssima biblioteca, de la que encara es conserva un important fons a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Durant el segle XIX fou víctima dels esdeveniments que van afectar de manera generalitzada la societat i especialment les cases monàstiques del país. Durant el Trienni Constitucional el convent fou suprimit, el que va ocasionar pèrdues patrimonials i danys als mateixos membres de la comunitat. El 1824 els frares hi van poder tornar i restaurar el convent dels desperfectes soferts. Molt més greus foren els efectes de la supressió del 1835, el lloc fou incendiat i aquell mateix any va començar el seu enderroc, el 1836 en el seu solar es va instal·lar un mercat ambulant i el 1840 es posava la primera pedra del mercat de la Boqueria que, amb les obres i reformes posteriors, encara es manté en aquest indret.
Imatge del retaule major
Il·lustració publicada per Gaietà Barraquer a:
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Catàleg de la biblioteca del convent
Universitat de Barcelona. Biblioteca Patrimonial Digital
El 1896 es van establir els primers carmelites descalços que havien de retornar la presència de l'orde a Barcelona. Després de l'estada en una casa que els havia estat facilitada, el 1906 van establir un nou convent a l'Eixample, al xamfrà entre l'avinguda Diagonal i Roger de Llúria. Després de la construcció del convent es va aixecar l'església, obra que es va encarregar a Josep Domènech i Estapà. Durant la Guerra Civil el lloc fou saquejat i incendiat.
Portada d'un llibre imprès al convent (1728)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Fotografia de Joan Martí Centellas (1874)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fotografia de Frederic Ballell Maymí (c1907-08)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I i II. Barcelona: F. J. Altés
- CASASAYAS GUILLEN, Francina (1986). El desaparegut convent de Sant Josep dels Carmelites Descalços a Barcelona. Obres i trasformacions arquitectòniques. D’art, núm. 12
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- GRAS I CASANOVAS, M. Mercè (1993). Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona. Art i història. Barcelona: Carmelites Descalços de Barcelona
- GUASCH MUR, Oriol (2009). Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona. Projecte/Treball Final de Carrera
- NARVÁEZ CASES, Carme (2004). El tracista fra Josep de la Concepció. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
L'actual església de la Mare de Déu del Carme:
1 - El convent ha desaparegut, era situat a la Rambla, entre la Virreina i el carrer de la Petxina, on ara hi la Boqueria
2 - L'església de la Diagonal
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII