El bisbe d’Urgell, Pau Duran (16324-1651), mantenia bones relacions amb els escolapis i va impulsar la creació d’un col·legi a Guissona. Després de triar els terrenys, va començar la construcció i es va nomenar el pare Melcior com a superior de la casa. Amb la mort del bisbe i la malaltia del superior, l’empresa va quedar abandonada i els escolapis no es van establir mai.
La vila de Guissona va acordar donar un termini de sis anys per seguir amb aquella fundació o, en cas contrari, el lloc seria ofert a un altre orde. Un cop acabat el termini el lloc fou lliurat als agustins descalços de Santa Mònica de Barcelona que ho van acceptar, portant-se a terme la nova fundació a partir de l'any 1650, després d'acabar les obres del nou convent, el 1653 es va formalitzar amb l'arribada de 8 religiosos. El 1700 es va posar la primera pedra d'una nova església, obra que es va acabar el 1745. La casa fou exclaustrada el 1835 i el lloc va passar a mans particulars, l'església fou ocupada per un garatge mentre que el convent es va utilitzar com a centre escolar, funció que encara manté en l'actualitat amb les Dominiques de l'Anunciata.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- CAMPS, Eduard; SANTAEULÀRIA, Joan (1982). Guissona. Barcelona: Joan Santaeulària
- DIEGO DE SANTA TERESA (1743). Historia general de los religiosos descalzos del orden de los ermitaños...de San Agustin. Vol. III. Barcelona: Martí
- MARTÍNEZ CUESTA, Ángel (1995). Historia de los agustinos recoletos. Vol. 1. Madrid: Ed. Augustinus
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
L'antic convent és al sud del centre històric, ara és una escola