Aquesta església ja existia l’any 1084, era una fundació de Guillem I d’Òdena, senyor del castell del mateix nom i fundador del llinatge, aquest i la seva muller Ermengarda també van dotar l’església amb importants béns, potser pensant en alguna funció monàstica. Fou Ramon Guillem d’Òdena, fill dels fundadors, qui el 1100 va fer donació de l’església a la canònica de Santa Maria de l’Estany perquè hi establís un priorat. El 1105 ja hi consta una comunitat en aquest lloc.
El priorat es va anar desenvolupant gràcies a la tutela de l'Estany i a les donacions rebudes. La decadència d'aquella casa va portar també una davallada en la situació de Sant Pere dels Arquells, durant el segle XV la comunitat es veié reduïda al mínim i des de mitjan segle, només hi consta un paborde, que no hi residia. El 1592 l'establiment fou secularitzat i va passar a estar sota la direcció de Montserrat en qualitat de priorat, el lloc estava a cura d'un prior i després d'un sacerdot, tot i això, va mantenir l'estatus de priorat fins al 1835, quan va esdevenir parròquia. L'església actual és una petita construcció del segle XIV, modificada al segle XIX.
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d'esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLADEVALL, Antoni (1970). El Priorat de Sant Pere dels Arquells, a la Segarra. Notícia històrica i relació d'un plet que va sostenir amb Poblet. Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al pare Jaume Finestres. Scriptorium populeti, 3
- PLADEVALL, Antoni; BACH, Antoni (1997). Sant Pere dels Arquells. Catalunya romànica. Vol. XXIV: Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Sant Pere dels Arquells és prop de la carretera de Cervera a la Panadella