El lloc de Marmellar es troba documentat per primera vegada en una venda efectuada l’any 1023, i el castell l’any 1041. Està situat sobre un esperó rocós, la mateixa orografia del terreny fa que l’indret sigui fàcil de defensar sense necessitat d’aixecar murs de grans dimensions. Aquella construcció tenia una petita església annexa dedicada a sant Miquel, amb funcions de parròquia.
Hi ha poca informació de la història del castell de Marmellar, hom coneix que pertanyia a la família dels Banyeres, que va passar als Santmartí i més endavant a altres feudataris. L’any 1148 el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja va fer donació de l’església de Sant Miquel de Marmellar, amb la parròquia i els seus drets, a Sant Ruf d’Avinyó amb la finalitat que s’hi establís una comunitat de canonges seguidors de la Regla de Sant Agustí segons la reforma de Sant Ruf. Tradicionalment s’ha considerat que mai va arribar a aplegar-se cap comunitat de canonges al castell, tot i que hi ha constància d’una donació destinada a la construcció de les corresponents dependències monàstiques.
Cal considerar també que les dependències pròpies del castell serien suficients per atendre les necessitats d’una comunitat reduïda, tenint en compte la manca d’espai per altres construccions. Sigui com sigui, Marmellar va restar com una possessió de l’orde de Sant Ruf i el 1241 fou unit a la canònica de Santa Maria de Terrassa. El 1377 l’església de Marmellar va perdre el culte, que va passar al Pla de Manlleu. Es conserven alguns murs del castell, de les muralles que l’envolten, algunes de tàpia, i l’església parcialment restaurada. Aquesta capella, de nau única amb una capella oberta al costat sud, tenia l’absis decorat amb pintures murals de difícil interpretació, ara traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya
- CATALÀ I ROCA, Pere (1992). Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FERRÉ I MIRÓ, Salvador (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel (1999). Aportació a l'estudi de la canònica de Sant Miquel de Marmellar (dades documentals, arquitectura i pintura). Lambard, núm.11. Barcelona: I. Estudis Catalans
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). Arquitectura romànica a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: I. Estudis Catalans
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVII. Madrid: Real Academia de la Historia