Abadia de Vignogoul
Abbaye de Vignogoul / Sainte-Madeleine de Bon-Lieu / Bono Loco / Vinegolium
(Pinhan / Pignan, Erau)
Aquesta casa femenina hauria estat fundada a mitjan segle XII, és des de l'any 1150 que hom comença a trobar documents que en fan referència, en aquell moment era probablement un priorat benedictí amb dependència de la diòcesi de Magalona. El 1181 s'esmenta la seva priora, Ermengarda. El 1178 el priorat fou posat sota la protecció de la Santa Seu, en aquesta primera època gaudia de la protecció del senyoriu de Pinhan.
Després de passar algunes penúries de tipus econòmic, va recuperar-se amb la protecció papal i de Jaume I, el 1231. El 1245 el papa Innocenci IV la va sotmetre a la propera abadia de Valmagna i va quedar vinculada al Cister, si no ho havia fet abans. El 1247 una butlla papal li atorgava el privilegi d'exempció i esdevingué una abadia, Elisabet d'Alignan fou la darrera priora i primera abadessa de la casa. A finals de segle XIII i començament del XIV passava per una època de prosperitat gràcies, entre altres, al patrocini dels reis de Mallorca. Segurament a causa de les inestabilitats de l'època, durant els segles següents va patir una forta decadència i no és fins a la segona meitat del segle XV que es va poder refer la seva església.
A Montpeller existia el monestir de Saint-Guilhem, de monges dominiques, que ocupava un antic hospital amb aquest nom i que en aquella època es trobava en plena decadència, igual que Vignogoul; el 1437 el papa Eugeni IV va unir aquesta casa cistercenca amb Saint-Guilhem, però la fusió de les dues cases d'ordes diferents fou anul·lada el 1446, restaurant la casa cistercenca tant pel que fa a la comunitat com pels edificis que ocupava. Afectada per les guerres de Religió, el 1683 la comunitat cistercenca es va traslladar a Montpeller, tot i que van mantenir Vignogoul com a propietat fins a la Revolució, que va comportar la seva venda (1791). El 1898 hi va arribar una comunitat dominica des de Prolha (Prulla, Aude), però la seva estada fou curta, després encara hi van passar altres comunitats i finalment va esdevenir un centre assistencial.
Façana sud
Façana de ponent
Jean J. B. Laurens (1838)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
S. XIX
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Jean J. B. Laurens (1838)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
- AUBERT, Marcel (1951). Abbaye de Vignogoul. Congrès Archéologique de France. 108. Montpeller. París: Société Française d’Archéologie
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CARBONELL-LAMOTHE, Yvette (1986). L’abbaye du Vignogoul. Les cisterciens de Languedoc. Cahiers de Fanjeaux, 21. Ed. Privat
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- RENOUVIER, Jules (1838). Histoire, antiquités et architectonique de deux monastères de femmes: le Vignogoul, Saint-Félix-de-Montseau. Montpellier: Boehm et C.
- RENOUVIER, Jules (1840). Monumens de quelques anciens diocèses de Bas-Languedoc. Montpellier: Picot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
A ponent de Montpeller