Abadia de Saint-Pierre de Joncels

Hom coneix també que sant Fulcrà, bisbe de Lodeva entre el 949 i 1006, va restaurar el monestir que es trobava en mans d'estranys que havien aconseguit expulsar la comunitat monàstica. La casa va anar creixent en importància i va voler deslligar-se de Psalmodi i després de diverses temptatives, ho va assolir el 1139. Al segle XIV patia una certa decadència i relaxament en l'observança de la Regla, a més fou víctima dels efectes de la guerra dels Cent Anys i més endavant de les guerres de Religió, ja al segle XVI. També el va afectar el fet de passar a estar dirigit per abats comendataris, que van afeblir encara més la seva situació, de fet, des de les guerres de Religió els monjos de Joncels s'havien vist obligats a deixar l'antiga abadia i passar a residir en cases particulars, deixant de banda la vida comunitària. Aquesta fou la raó que va portar a la seva secularització el 1745, esdevenint una canònica que, al seu torn, el 1767, fou unida a Besiers. La Revolució va acabar de dispersar i destruir el que quedava dels béns i arxius de l'antic monestir.