Sant Guillem de Gel·lona
Guillem I de Tolosa / Sant Guillem d’Aquitània / Guilhem de Gellone
Llibre d'Hores de Simon de Varye
Mestre de Jean Rolin (c1455)
Koninklijke Bibliotheek. La Haia
Guillem (768-812) fou nomenat comte de Tolosa i duc d'Aquitània per Carlemany amb qui es considera que estava emparentat. Va destacar per la lluita contra els sarraïns i en el seu vessant religiós per la relació amb Benet d’Aniana quan adaptava la regla benedictina que, gràcies al suport de Lluís el Pietós, s'aplicaria de manera generalitzada als monestirs de l'Imperi Carolingi. Guillem va fundar alguns monestirs al Llenguadoc, el més conegut el de Gel·lona (Sant Guilhem del Desert, Erau) on ingressaria com a monjo el 806 i lloc on es conservava una preuada relíquia de la Veracreu que hom considera que va portar el mateix fundador, donació de Carlemany. També va fundar el monestir de Casa Nova (Godargues, Gard) que després donaria a l'abadia d’Aniana (Erau). Hom va considerar Guillem com a sant i a partir d'aquí es van teixir un seguit de llegendes al seu voltant, que van tenir molta popularitat.
Relacionat amb:
- ROMAN, Abbé (1884/85). Goudagues et son monastère. Bulletin du Comité de l’Art Chrétien (Diocèse de Nimes). T. III. Núm. 17 i 18. Nimes/Gervais-Bedot
- VAISETTE, Joseph (1860). Histoire générale de Languedoc. Tome 2. Toulouse/Paya