Abadia de Notre-Dame de Godargues
Abbaye de Goudargues / A Gordiniacensis / Caseneuve / Casa Nova
(Godargues / Goudargues, Gard)
La fundació d'aquest monestir va tenir lloc a finals del segle VIII o començament del IX, en aquell moment el comte Guillem I de Tolosa (sant Guillem), relacionat amb sant Benet d’Aniana, va impulsar la creació d'alguns establiments monàstics seguidors de la regla benedictina que Benet estava reorganitzant i que acabaria per generalitzar-se en tot l'imperi carolingi.
Tot fa pensar que aquell primer establiment, conegut amb el nom de Casa Nova (Caseneuve) estaria situat en una zona elevada al nord de l'actual nucli urbà de Godargues, on ara s'aixequen les ruïnes de la capella de Saint-Michelet. El comte Guillem també havia intervingut en la fundació de l'abadia de Gel·lona (Sant Guilhem del Desert, Erau), lloc on es va retirar el 806 com a monjo, hom pensa que seria en aquesta data que va donar Casa Nova a Carlemany. Cap al 812 la cel·la fundada per Guillem I es va traslladar a l'indret on es troba la vila de Godargues i l'actual església. El 815, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va donar el monestir a l'abadia d’Aniana (Erau) fundada per sant Benet d'Aniana a la mateixa època que aquesta.
En els anys següents aquesta casa va passar a dependre de diferents llocs i institucions, com ara l'arquebisbat d'Arle (c921) o l'abadia de Cluny arran d'una donació feta el 1065 a l'abat sant Hug de Cluny qui va esdevenir també abat de Godargues, amb la participació de l'abadia de Saint-Saturnin-du-Port (Pont-Saint-Esprit, Gard). El 1095 el mateix Hug va donar l'abadia de Godargues a La Chaise-Dieu (Alt Loira) provocant una reclamació dels drets per part d'Aniana que la va recuperar el 1107, fet que fou confirmat pel papa Calixt II el 1119. Mentrestant, el 1115 Godargues havia perdut la dignitat abacial per esdevenir un priorat d'Aniana.
El 1203 Gaucelin, abat d'Aniana i prior de Godargues va fer una permuta amb el bisbe d'Usès, Guillem de Vénéjan, segons la qual el primer cedia l'església de l'antic monestir femení de Notre-Dame de Bondilhon a canvi de l'església de Bastide-d'Orniols, d'aquesta manera el bisbe Guillem va poder donar l'antiga casa de benedictines als cartoixans, que hi van establir la cartoixa de Valbonne (Gard), molt prop d'aquí. Durant el primer quart del segle XIII el priorat de Godargues fou assaltat arran de les inestabilitats de l'època causades per les lluites contra els albigesos. Altre cop va patir greus infortunis en la segona meitat del segle XVI, ara a causa de les guerres de Religió, hom creu que en aquesta època es va perdre el claustre i algunes dependències annexes. El priorat fou suprimit amb la Revolució i el 1793 l'església fou saquejada, no fou fins al 1805 que va recuperar la seva funció parroquial.
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CHRISTIAN, M. (1949). Les ruines carolingiennes de Goudargues et le site militaire connexe du Castrum Planitium au pays d'Uzès. Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 93e année, N. 1
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- ROMAN, Abbé (1884/85). Goudagues et son monastère. Bulletin du Comité de l’Art Chrétien (Diocèse de Nimes). T. III. Núm. 17 i 18. Nimes/Gervais-Bedot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
L'actual església és a Godargues (Goudargues), al nord-oest d'Avinyó