Monestir de Sant Pere del Burgal

Sancti Petri de Burgali / Sant Pere de Burgal / Priorat d'Escaló

(la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal

Aquest monestir es troba esmentat per primer cop en un precepte del comte Ramon I de Tolosa de l’any 859 on li concedeix immunitat, es desconeix la data de fundació però es considera que havia de ser prou antiga per haver aconseguit importància i influència per poder demanar al comte l’esmentat precepte.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Entrada al recinte monàstic

El monestir hauria entrat en decadència i el 908 era propietat de l'abadia de Gerri després de rebre’l de mans dels dos darrers monjos, que van incorporar-se a aquella comunitat. L'esmentat document del 908 formalitza el lliurament de l’església de Sant Pere del Burgal (ja no s’esmenta el monestir) al comte Ramon II de Pallars-Ribagorça, el qual el va donar a l’abadia de La Grassa, al Llenguadoc, abans del 920, data de la seva mort. L’any 948 hom troba l’abadessa Ermengarda que compra el Burgal a la Grassa, tot i que el 950 retorna la propietat al mateix monestir. A partir d’aquest moment l’evolució de la casa és difícil de seguir a causa de l’existència de documents falsos, segurament confeccionats per demostrar els drets de Gerri en els litigis que va mantenir amb la important abadia de La Grassa.

En aquesta època depenia plenament de La Grassa, fet que fou confirmat pel comte Sunyer de Pallars el 1006, tot i això, el monestir va continuar rebent la protecció de la casa comtal. Les diferències entre La Grassa i Gerri continuaren durant anys, fins un acord del 1337 pel qual el lloc restava com a priorat de l’abadia del Llenguadoc, mentre que Gerri es quedava amb diversos béns patrimonials del monestir. A causa de la seva decadència fou secularitzat el 1570, tot i que es va mantenir el títol de prior fins el 1770, quan va tornar a Gerri (conegut com priorat d'Escaló) va quedar sota l’autoritat del seu abat i pràcticament sense activitat. Subsistí, al menys nominalment, fins la desamortització, el 1835.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
L'església amb la capçalera restaurada
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Exterior de la capçalera

De l'església es conserva la capçalera de llevant, amb els tres absis convertits en capella, l'únic espai cobert. També es conserva el mur i els arcs de separació de la nau de tramuntana, i l'absis de ponent, una de les característiques que el defineix ja que no és gens habitual. De les altres dependències monàstiques no es conserva gran cosa, només restes d’alguns murs. També conserva un paviment de còdols.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Exterior de la capçalera
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Reproducció de les pintures murals
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Absis de ponent
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Pilars de separació de la nau lateral nord
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Esquema de la planta de l'església
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Paviment de còdols
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Nau lateral
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Portal de l'església
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Absis de ponent
Sant Pere del Burgal
Goigs de Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Abans de la restauració (1984)
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Abans de la restauració (1984)

Les pintures murals del Burgal, ara conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona

D’aquest lloc hi procedeix un valuós conjunt de decoració mural, ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Hom relaciona aquesta obra amb el Mestre de Pedret i caldria situar-la entre els segles XI i XII. La conca absidal conté un pantocràtor envoltat d’arcàngels i profetes (molt deteriorat), entre les finestres hi ha una banda amb la Mare de Déu i cinc apòstols (molt ben conservat) i a la part més baixa la representació de la comtessa de Pallars, Llúcia de la Marca en qualitat de donant.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
La comtessa Llúcia de la Marca
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoració mural
MNAC, Barcelona

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
  • ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BRUGUÉS, Irene (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-2017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 9. Pallars Sobirà. Barcelona: Artestudi Ed.

Situació:
Vista aèria

Les ruïnes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal són enlairades sobre la Noguera Pallaresa, al marge esquerre i prop d'Escaló. Per anar-hi cal passar el riu, al mateix Escaló i seguir una pista riu avall uns centenars de metres, fins que es transforma en un corriol senyalat que s'enfila per la muntanya i que hi porta en uns minuts