El lloc de Burlats era una possessió dels Trencavell, vescomtes d’Albi, on disposaven d’una residència. També hi havia l’església de Saint-Pierre, on, en una data indeterminada del segle XII es va fundar un priorat depenent de l’abadia de Saint-Benoît de Castres.
El 1317, aquest darrer monestir es va convertir en catedral, l’any següent la comunitat benedictina de Burlats va obtenir la seva secularització i en endavant fou una canònica. Durant les guerres de Religió, el capítol de canonges es va refugiar a Castres, deixant abandonat el lloc i finalment, el 1659, es van establir a Lautrec. Llavors, l’església estava en ruïnes, tot i que encara era utilitzada parcialment. Durant la primera meitat del segle XIX es va optar per bastir una nova església i deixar l’antiga en ruïnes, ara aprofitada en part per a les dependències municipals.
- CABANOT, Jean (1985). Burlats. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- TAYLOR, J.; i altres (1833). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot