Priorat de Notre-Dame d’Ambialet
Prieuré Notre-Dame d'Ambialet / Sancta Maria ad Voltam / Notre-Dame de l'Oder / Ambiletum
(Ambialet, Tarn)
El priorat d'Ambialet s'aixeca dalt d'un turó situat en un pronunciat meandre del Tarn, en aquest indret i en el segle XI, hi consta l'existència d'una antiga església i petit monestir que a causa de la peculiar morfologia del terreny era conegut amb el nom de Sancta Maria ad Voltam. L'any 1057, els senyors d'Ambialet, amb la intervenció del bisbe Frotari de Nimes, van donar la casa i els seus béns annexos al monestir benedictí de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine).
Sant Victor hi va instaurar un priorat, alhora que va impulsar la construcció de l'església que encara es conserva, a més d'altres dependències annexes. Fou una casa modesta, el 1366, el papa Urbà V, antic abat de Sant Víctor, va vincular el priorat amb el col·legi benedictí que s'havia fundat a Montpeller i més endavant amb el bisbat de Montpeller. El priorat, també conegut amb el nom de Notre-Dame de l'Oder, va patir els efectes de les guerres de Religió, encara més endavant va poder evitar la destrucció a l'època de la Revolució. Després encara hi arribaria una comunitat franciscana, que restauraria el lloc durant la segona meitat del segle XIX. De l'antic priorat, es conserva l'església medieval, bé que restaurada en la darrera època, i alguna resta d'altres dependències.
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DE LACGER, L. (1914). Ambialet. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2. París: Letouzey et Ané
- DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
- GRESLÉ-BOUIGNOL, M. (1985). Notre-Dame du prieuré d’Ambialet. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- JOLIBOIS, Émile (1883). Le prieuré d’Ambialet. Revue historique, scientifique et littéraire du département du Tarn. Vol. IV
Ambialet és en un meandre del Tarn, a llevant d'Albi