Canònica de Sant Salvi d'Albi
Col·legiata de Sant Salvi / Collégiale Saint-Salvi d'Albi
(Albi, Tarn)
La col·legiata està dedicada a sant Salvi, bisbe d'aquesta diòcesi que va ocupar el càrrec entre els anys 574 i 584. Era un personatge de família noble, relacionat amb Gregori de Tours, qui el va esmentar en la seva Història dels Francs. Aquest Salvi hauria fundat un establiment monàstic a la rodalia d'Albi, abans d'ocupar el càrrec de bisbe. El 584, a la seva mort, hauria estat enterrat en aquell monestir.
La presència de la canònica està confirmada en la primera meitat del segle X, ocupant una església inicialment dedicada a sant Serni, que s’havia aixecat en una antiga necròpolis romana i que formava part de l’antic espai monàstic, al segle VII, la capella va canviar l’advocació, adoptant la de sant Salvi. La casa monàstica es va desenvolupar gràcies al suport de la noblesa local, la comunitat segurament era hereva de l’antic monestir que hauria tingut continuïtat. L’establiment va tenir un lloc preeminent dins de la ciutat i va esdevenir un espai d’enterrament dels bisbes de la diòcesi. La catedral de Santa Cecília tenia la seva pròpia comunitat de canonges i aquesta estava, en certa forma, sota la tutela del bisbe. La noblesa havia exercit la seva influència i poder sobre la comunitat i aquesta fou la beneficiària de la situació.
El 1057 la canònica es va reformar, posant l’accent en revalorar la vida en comú i, finalment, adoptant plenament la regla de Sant Agustí, que ja s’esmenta des del 1020. El bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre aquest establiment, de fet, aquesta canònica i la de Santa Cecília es repartien el poder sobre les esglésies de la ciutat, que depenien d’alguna d’elles. En aquesta època, cap al 1080, va començar la construcció d’una nova església, cap el 1100 s’havia aixecat la capçalera i el transsepte, construcció que després continuaria a les naus. En segle XIII, l’obra encara no s’havia acabat, es van fer les capelles gòtiques perimetrals i de mica en mica es va anar creant una nova església (segle XV), que es va modificar més endavant, i restaurar en el segle XIX.
Fou una època d'esplendor per a les dues comunitats, que eren rivals, el que va desencadenar successius episodis d'enfrontament, com el que va tenir lloc durant l'enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar físicament els canonges de Santa Cecília i els de Sant Salvi durant la cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que va deixar finalment les despulles del prelat a la catedral. La canònica de Santa Cecília es va secularitzar a finals del segle XIII, mentre que aquesta de Sant Salvi va continuar amb el règim regular fins al 1527, data en què també es va secularitzar.
Enterrament de Crist
El claustre de la canònica es va aixecar en època gòtica, com ho indiquen els capitells, tot i que es mantenen els arcs de mig punt, de tradició romànica. La bonança econòmica de la casa va permetre tirar endavant la construcció a partir de 1270, en la que hi va intervenir Vidal de Malvézi. En reconeixement, el capítol de canonges va autoritzar la construcció de la seva tomba en aquest indret (1273). Tot i que va patir destruccions amb la Revolució i encara més recentment, encara conserva en relatiu bon estat una de les galeries.
Claustre
Sepulcre de Vidal de Malvézi
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- BIGET, Jean-Louis (1989). Sainte-Cécile et Saint-Salvi. Chapitre de cathédrale et chapitre de collégiale à Albi. Le monde des chanoines (XI-XIV s.). Fanjeaux: Privat
- BIGET, Jean-Louis; i altres (1985). Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- CROZES, Hippolyte (1857). Monographie de l'insigne collégiale de Saint-Salvi d'Albi. Tolosa de Ll.: Delboy
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
- GREGORI DE TOURS (ed. 1823). Histoire des Francs. Vol. I. París: Briere
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 11. París: Bloud et Barral
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- TAYLOR, J.; i altres (1833). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot
- VIOLLET-LE-DUC, Eugène (1875). Dictionnaire raisonné de l'architecture francaise. Vol. 9. París: Morel
Al centre de la ciutat d'Albi, molt a prop de la catedral