Canònica de Santa Cecília d'Albi

A partir del 1072 el capítol catedralici fou reformat i s'establí una regla més estricta i cap al 1100 es van adoptar els costums que en aquell moment es desenvolupaven a la canònica de Sant Ruf d'Avinyó. Al segle XII va tenir lloc un greu enfrontament entre el bisbe i els canonges pel control del bisbat, que va acabar el 1135 amb la intervenció del papa, excomunicant el bisbe i amb l'obtenció del dret d'elecció del prelat per part de la comunitat canonical. En aquesta mateixa època el bisbe d'Albi obtingué el dret de govern sobre la propera col·legiata de Sant Salvi. De fet, aquestes dues canòniques es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

La catedral actual és la successora de dues anteriors, romàniques, ara pràcticament desaparegudes. Aquesta construcció fou iniciada a l’època de Bernat de Castanet (1282) i acabada el 1480. Es tracta d’un grandiós edifici d’obra vista, de nau única envoltada de capelles entre els contraforts, sense transsepte, dominat per un poderós campanar. El portal del sud és precedit per un majestuós baldaquí de pedra, conjunt que es va aixecar a la primera meitat del segle XVI. El seu interior guarda un valuós mobiliari, en un estat de conservació envejable. Sota l’orgue es troba un gran mural que representa el Judici Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500. Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i 1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de la resta de l’església, deixant un espai a manera de deambulatori.