Altres monestirs de Tarn

Hospitalers

El castell de Rayssac fou la seu d'una comanda hospitalera, la fortalesa es va aixecar en uns terrenys que l'orde de Sant Joan de Jerusalem havia rebut amb anterioritat, cap al 1108. Es coneixen comanadors d'aquesta casa des de mitjan segle XII. Molt a prop, a Cambon, els templers també tenien un establiment, que fou unit a aquest després de la dissolució d'aquell orde. La comanda de Rayssac depenia del Gran Priorat de Tolosa, i aquest de la casa central, el Gran Priorat de Sant Geli, cap de la llengua (o província) de Provença.

Cistercencs

Monestir cistercenc fundat l'any 1152, o poc abans, amb la intervenció de Ramon V, comte de Tolosa i de l'abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona). Poc després, el 1161, el papa Alexandre III va confirmar els seus béns, alhora que posava la casa sota la seva protecció. La bona situació va permetre que el 1167 participés en la fundació del monestir de Bonnecombe (Avairon). En els anys següents es va veure beneficiada amb donacions procedents de la família comtal i la noblesa de la rodalia, però cap als anys 1440 va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, a finals d'aquell segle es feien obres de reparació de les dependències monàstiques. El primer abat comendatari de Candeil fou Thomas Duprat, esmentat el 1527. A mitjan segle XVII es treballava en la reconstrucció del monestir, en el segle següent, els edificis encara patien problemes de conservació. El 1790, la Revolució va clausurar la casa, quan tenia una comunitat de només quatre monjos, es va convertir en una pedrera i es van perdre les construccions.

Benedictines

La fundació d'aquest monestir fou obra de Segolena d'Albi, o de Troclar, que, havent enviudat a l'edat de vint-i-dos anys, va demanar poder retirar-se a un monestir. Era de família noble i el seu pare va impulsar la creació d'aquesta casa del Troclar, que possiblement tindria caràcter doble. La fundació podria situar-se a mitjan segle VII. A Troclar, Segolena va adquirir fama de santedat i hom li atribueix multitud d'episodis miraculosos, tant en vida de la santa com després de la mort, quan era venerada en aquest indret. Més endavant el monestir va passar a estar sota el domini de personatges laics, fins que, cap al 1062 va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella i més endavant del col·legi de Sant Germà de Montpeller. Recentment, s'han excavat les restes de l'església de la primera època i del lloc de sepultura de Segolena.

Franciscans

Aquest convent franciscà es va fundar a La Vaur gràcies a la iniciativa dels vescomtes de Lautrec, no es coneix la data en què hi van arribar els framenors, però el 1235, Sicard VI de Lautrec ja fou enterrat en aquest lloc. L'església actual és el resultat de les diferents intervencions que es van anar fent, especialment durant els segles XIV i XV. El convent fou suprimit amb la Revolució, l'església va quedar desafectada, però el 1801 va recuperar el culte, en qualitat de parròquia.

Benedictines

Monestir de monges benedictines fundada a començament del segle XI pels senyors de Lautrec, que en endavant van ser els protectors del monestir, bona part de les seves abadesses eren d'aquest llinatge. El 1038, Isarn de Lautrec va posar la casa sota la dependència de Notre-Dame du Puy. El 1338, passava per una època de bonança, amb una comunitat de seixanta monges. El 1568 fou incendiat pels protestants, les monges el van haver d'abandonar temporalment i va resultar destruït. Va quedar vuit anys desocupat i la recuperació fou llarga i difícil, però va aconseguir mantenir la seva activitat fins a la Revolució.

Benedictins

Diu la tradició que sant Eugeni de Cartago va fundar un monestir en el lloc on, a mitjan segle III, havia estat enterrat sant Amarand. Eugeni hauria mort el 505 i fou enterrat en el mateix lloc. L'any 925 s'esmenta el monestir de Viancium, quan el seu abat era Adalard. L'any 987, el comte Ponç II d'Albi va sotmetre la casa a la canònica de Santa Cecília d'Albi, més tard, el 1080, el papa Gregori VII la va donar a l'abadia de Saint-Géraud d'Orlhac (Cantal), el que va encetar un litigi amb els canonges d'Albi, que la van poder retenir. El 1494 es van traslladar les relíquies dels sants a Santa Cecília, el que va representar la pràctica supressió d'aquesta casa. L'església actual es va anar aixecant a partir del segle XIV.