Cap al 1140, els senyors de la castellania de Pena (Penne) van proposar als templers que s'establissin en aquell territori, després d'adquirir algunes possessions, finalment van bastir la comanda al lloc de Vaur (Vaour), que formava part de la castellania.
La casa de Pena va esdevenir protectora dels templers de Vaur, el que va facilitar als templers l'obtenció de béns en aquest lloc, entre els quals, la parròquia de Sainte-Marie-Madeleine-des-Albis. No és fins al 1155 que s'esmenta aquesta casa, ja amb activitat, el 1173 es troba el comanador Fort Sans. A finals d'aquell segle, la comanda de Vaur havia aconseguit aplegar un important patrimoni, fins i tot més enllà del territori de la castellania. Quan es va suprimir l'orde del Temple, Vaur, entre moltes altres cases, va passar a mans dels hospitalers, que es van fer càrrec de la comanda fins a la Revolució.
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- PORTAL, Charles (ed.); i altres (1894). Cartulaire des Templiers de Vaour (Tarn). París: Picard
- ROSSIGNOL, Elie-A. (1865). Monographies communales de département du Tarn. Arrondissement de Gaillac, vol. III. Tolosa de Ll.: Delboy
Vaur (Vaour) és al nord de Galhac