L’església de Comps, després conegut con Lavaudieu, fou donada a l’abadia de La Chaise-Dieu cap el 1050. Robert de Turlande, el fundador d’aquell monestir, va pensar en aquest lloc quan volgué portar endavant l’establiment d’una casa monàstica femenina. La fundació es devia formalitzar poc després, ja que hi ha constància de la seva existència l’any 1058. El 1074 hi va professar Judith d’Alvèrnia, filla dels comtes, el que va originar importants donacions a favor del l’abadia i en definitiva la seva prosperitat. En els anys següents van continuar les donacions i la seva situació va permetre administrar altres esglésies i fins i tot la fundació d’alguns priorats.

Després d’aquella època de prosperitat, la inestabilitat del segle XIV, amb la guerra dels Cent Anys, va portar una certa decadència. El 1344 el papa Climent VI fixa en 80 el nombre de monges, en lloc de les 140 que podia tenir fins aquell moment. Durant el segle XV passà per una època de relaxament dels costums i fins i tot hi hagueren intervencions externes per posar ordre a la casa. El 1481 es va canviar oficialment el nom de Comps pel de Vallis Dei (Lavaudieu). A partir del 1516 l’abadia va estar regida per priores nominades des de l’exterior, era el rei qui exercia aquest poder. Durant el segle XVI va patir els efectes de les guerres de Religió. La vida de l’abadia va continuar i a partir del 1718 la casa passava a estar dirigida per abadesses, els darrers anys caigué en certa decadència fins que el 1791 les monges es van veure obligades a deixar l’abadia a causa de la Revolució i el lloc fou posat en venda.