Aquest priorat fou fundat l’any 1025 per l’abat de Cluny sant Odiló, personatge de la família dels Mercoeur nascut a Saint-Cirgues, molt a prop del monestir, a l’altre costat de l’Alier. Format a la canònica de Saint-Julien de Brioude, el 990 va entrar a l’abadia de Cluny i el 994 esdevindria el seu cinquè abat, càrrec que va mantenir fins la seva mort, l’any 1049. Fou durant el seu abadiat que va fer realitat la fundació d’aquest monestir, situat en un meandre del riu Alier, alhora que el dotava amb béns i terres. Odiló va fer aixecar una primera església i monestir, que també esdevindria lloc d’enterrament dels membres de la família dels Mercoeur.

A començament del segle XV l’església del priorat es trobava en perill de ruïna i a mitjan del mateix segle es va procedir a la seva reconstrucció amb el resultat de l’església que encara es conserva, un edifici de nau única, amb absis poligonal. Després de la inestabilitat provocada per les guerres de Religió del segle XVI, els cluniacencs es van reorganitzar i després de refusar una unió amb la congregació de Saint-Maur es va crear el corrent de l’Estricta Observança a la qual s’hi va adherir la comunitat de La Volte el 1671. A la segona meitat del segle XVIII, una nova campanya constructiva va posar remei al mal estat de conservació dels edificis conventuals, el resultat foren les grans construccions que encara es conserven. El priorat va mantenint-se actiu fins la Revolució que va expulsar la comunitat el 1790, en aquell moment formada per set monjos.