Aquesta casa monàstica fou fundada per desig de Claudius, senyor de Chanteuges, que hi va voler instaurar una canònica, però això no es va poder fer realitat fins que el seu nét, Cunabertus, canonge de Saint-Julien de Brioude va poder portar endavant la iniciativa el 936. Aquest va instituir un monestir benedictí sota la direcció de l’abadia de Saint-Géraud d’Orlhac, tot i que tenia alguns lligams amb la canònica de Brioude. La fundació i els drets de l’abadia foren confirmats amb una butlla pel papa Calixt II l’any 1119.

L’abadia de Saint-Marcellin de Chanteuges hauria caigut ben aviat en decadència i durant la primera meitat del segle XII estava en mans alienes a la comunitat i fins i tot hom parla d’un cau de malfactors i assassins. El darrer abat, impotent davant la situació, va renunciar al càrrec i des del bisbat de Clarmont hom intentà la seva restauració tant física com espiritual lliurant Chanteuges al monestir de La Chaise-Dieu. Aquell monestir va aconseguir la renúncia als drets que tenia Brioude sobre el lloc i hi va establir un priorat, l’any 1175. Des de la Chaise-Dieu es va reedificar l’església i va mantenir el priorat com a propietat seva fins la Revolució. També va esdevenir lloc de residència dels seus abats, un d'ells, Jacques de Saint-Nectaire (1491-1518), fou qui va refer l’església i aixecar la capella de Sainte-Anne. Chanteuges va servir de refugi a la comunitat de La Chaise-Dieu a mitjan del segle XVI, a causa de les guerres de Religió. Malgrat l’abandó en que va quedar el monestir després de la Revolució, encara conserva valuosos testimonis arquitectònics del seu passat.