Abadia de Saint-Marcellin de Chanteuges
Priorat de Chanteuges / S. Marcellini Cantogilensis / Cantoiolum
(Chanteuges, Alt Loira)
El monestir de Chanteuges fou fundat per Cunabert, paborde de la canònica de Saint-Julien de Brioude (Alt Loira), el qual havia rebut nombroses propietats del seu oncle Claude, senyor de Chanteuges. Segons l’acord amb el capítol de Brioude, aquells béns es van destinar a la fundació d’un monestir. L’acte fundacional es va formalitzar a Brioude l’any 936. Malgrat que el fundador era canonge i, tot i la voluntat inicial de Claude de crear una nova canònica, es va establir un monestir benedictí amb el propòsit d’acollir-hi una comunitat que visqués sota una regla més estricta pel que fa a la regularitat.
La iniciativa va comptar amb el suport del duc d’Aquitània i de l’abat de Brioude, Dalmas. Tot i així, el monestir de Saint-Marcellin de Chanteuges (dedicat a sant Marcel·lí, bisbe d’Embrun) no va mantenir cap dependència jeràrquica respecte a Brioude. Per fer efectiva la fundació, es va sol·licitar la participació d’Arnulf, abat del monestir d’Orlhac (Cantal), que s’encarregà de la seva construcció i d’enviar-hi monjos d’aquella abadia. L’any 941, Lluís d’Ultramar confirmà les possessions del monestir i li atorgà carta d’immunitat; posteriorment, el 1119, el papa Calixt II confirmà la fundació i els seus drets amb una butlla.
El primer abat de Chanteuges fou Oblérius. Cap al 1130, Itier de Mandulphe de Digons assaltà i ocupà l’abadia, i el seu abat i alguns monjos es refugiaren a La Chaise-Dieu (Alt Loira). Aquest període de bandidatge i ocupació s’allargà fins al 1137, quan La Chaise-Dieu es feu càrrec de Chanteuges amb el consentiment del bisbat de Clarmont i del capítol de Brioude, que renuncià als drets que encara hi conservava. El 1142, el papa Luci II ratificà aquest canvi.
Absis central
L’any 1145, La Chaise-Dieu donà per acabada la restauració de les estructures del monestir, que continuà la seva existència com a priorat dependent de la congregació. Alguns abats de La Chaise-Dieu havien estat prèviament priors de Chanteuges. El lloc esdevingué també residència dels abats: Jacques de Saint-Nectaire (1491-1518) va restaurar l’església i aixecà la capella de Sainte-Anne. Durant les guerres de Religió, a mitjan segle XVI, Chanteuges serví de refugi a la comunitat de La Chaise-Dieu. La vida monàstica s’hi mantingué fins a la Revolució.
Tot i l’abandó posterior a la seva supressió, el priorat encara conserva valuosos testimonis arquitectònics. L’església, de tres naus sense transsepte, presenta una capçalera amb tres absis, el central renovat. L’edifici fou restaurat després del 1137, amb el pas a mans de La Chaise-Dieu, i de nou a finals del segle XV. Conserva un notable conjunt de capitells medievals, fruit de diverses etapes constructives. També cal esmentar la capella de Sainte-Anne (s. XV), amb una destacada decoració escultòrica. El claustre i altres dependències corresponen a èpoques posteriors. El conjunt ha estat objecte de reformes i restauracions als segles XIX i XX.
Barca amb un sant abat entre dos grius
Barca amb un sant abat entre dos grius
Personatge entre dos llops
Dona entre vegetació
Home entre vegetació
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Porta de la capella de Sainte-Anne
Porta de la capella de Sainte-Anne
Porta de la capella de Sainte-Anne
Porta de la capella de Sainte-Anne
Porta de la capella de Sainte-Anne
Claustre
Claustre
Claustre
Planta de l'església
Publicada a Saint-Marcellin de Chanteuges : un monument-clé... (1997)
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
- BASCHET, Jérôme; i altres (2012). Saint-Marcellin de Chanteuges : une singulière évocation du monde créé. Images Re-vues
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CABRERO-RAVEL, Laurence (1997). Saint-Marcellin de Chanteuges : un monument-clé dans l’histoire de l’art roman auvergnat. Cahiers de la Haute-Loire : revue d'études locales. Le Puy-en-Velay
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- DONIOL, Henry (1863). Cartulaire de Brioude. Clarmont: Thibaud
- GRELLET, Félix (1841). Chanteuges : son histoire, ses antiquités et ses traditions. Annales de la Société d'Agriculture, Sciences, Arts et Commerce du Puy
- MICHEL, Adolphe (1843). L'ancienne Auvergne et le Velay. Histoire, archéologie, moeurs, topographie IV. Atlas. Moulins
- MONCHALIN, Louis (1966). La fondation du monastère de Chanteuges : Exemple régional du renouveau monastique au Xe siècle. Cahiers de la Haute-Loire. Le Puy-en-Velay
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Chanteuges es troba a ponent de Lo Puèi de Velai i al sud de Brioude