Inicialment en aquest lloc existia una capella dedicada a la Mare de Déu, on s’hi va aplegar una comunitat que cap el 956 fou reorganitzada per Dalmas de Beaumont des de l’abadia de Saint-Chaffre, esdevenint un priorat depenent d’aquell lloc, Dalmas fou alhora prior de Chamalières i abat de Saint-Chaffre. La possessió de relíquies de sant Gil juntament amb un Sant Clau que hom considera que havia estat ofert per Carlemany, van fer d’aquest lloc un centre de devoció i atracció per la població, a més de beneficiar-se d’importants donacions de la noblesa. A partir del segle XVI la casa va passar a estar governada per priors comendataris i va tenir continuïtat fins la Revolució, quan es va clausurar.