Sant Nectari

Segons la tradició, Nectari era originari de la zona de Bizanci, havia nascut en el si d’una família acomodada però a la mort dels seus pares fou desposseït de la seva fortuna acusant-lo injustament, llavors va desplaçar-se a Roma on va entrar en contacte amb el cristianisme i fou batejat, canviant el seu nom d’Ipaci pel de Nectari, una versió de la llegenda diu que fou batejat per sant Pere i fins i tot hi ha un episodi que explica la seva mort a Sutri (Viterbo) i posterior resurrecció gràcies a un miracle també de sant Pere. Amb Antemi, Màrius, Sirenat i Mammet va acompanyar sant Austremoni (un dels Set apòstols de la Gàl·lia) en la seva tasca d’evangelitzar l’Alvèrnia, segons explica sant Gregori de Tours. Habitualment hom situa aquest episodi en època del papa Fabià (236-250)Fabià (?-250)

Papa entre el 236 i 250. Hom el relaciona amb els Set apòstols de la Gàl·lia enviats a evangelitzar aquell territori


El papa Fabià
Il·lustració del Liber Chronicarum
Bayerische Staatsbibliothek segons això, Nectari hauria viscut durant el segle III.

Nectari va encarregar-se de l’evangelització de la Limagne (a l’actual departament de Puèi Domat) amb l’ajut dels també sants BaudimiSant Baudimi (s III)


Bust de Sant Baudimi (s. XII)
Església de Saint-Nectaire
Imatge de Pierre A. Leclercq a Wikimedia i AuditorSant Auditor (s III)


Sepulcre de sant Auditor (1673)
Església de Saint-Nectaire. Hom li atribueix diversos miracles tant a la seva estada a Roma com a l’Alvèrnia, com ara la resurrecció de Brandule. A la seva mort, fou enterrat al mont Cornadore (després Saint-Nectaire), on havia viscut molts anys, lloc que es va convertir en centre de peregrinació dels seus devots. Ara aquí s’aixeca l’església romànica, seu d'aquest priorat benedictí de Saint-Nectaire.