El priorat de Saint-Dier, o Saint-Didier, fou fundat el 1052 per iniciativa de l’abadia de La Chaise-Dieu. Aquell mateix any, Rencon, bisbe de Clarmont entre el 1030 i el 1053, cedí aquesta església al seu nebot Robert de Turlande, fundador i primer abat de La Chaise-Dieu. En un primer moment fou un dels priorats més importants de la congregació, fins que, al segle XIV, es va integrar a la casa mare; tanmateix, conservà el títol de priorat fins a la Revolució.
Se’n conserva l’església, de tres naus, construïda al segle XI, amb una capçalera formada per un ampli presbiteri envoltat de tres absidioles radials. L’edifici fou fortificat i encara conserva matacans a la façana. També subsisteixen altres dependències i elements integrats en construccions annexes, molt modificats al llarg del temps, especialment al segle XV.
Postal antiga, col·lecció particular
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- GAUSSIN, Pierre-Roger (1967). Huit siècles d’histoire : L’abbaye de la Chaisse-Dieu, 1043-1790. Almanach de Brioude
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TARDIEU, Ambroise (1877). Grand dictionnaire historique du département du Puy-de-Dôme. Moulins: Desrosiers
El priorat pertany a la comuna de Saint-Dier-d'Auvergne, situada al sud-est de Clarmont, en un indret apartat de les grans vies de comunicació