A Saintes encara es conserven restes importants del convent dels dominics, on els frares predicadors s’haurien establert cap al 1293, any en què es documenta per primera vegada la seva presència a la ciutat. En els primers temps van mantenir desacords amb els franciscans, que s’oposaven a la construcció del convent en un lloc molt proper al seu, fet que va dificultar-ne el desenvolupament.
Cap al 1445 el convent es va haver de reconstruir a causa d’episodis bèl·lics que l’havien afectat. Es conserva una inscripció datada el 1446 on consta la participació d’un tal Jean Lebas en aquesta nova fase constructiva. La nova església tornà a quedar afectada i fou incendiada durant les guerres de Religió, que arribaren a Saintes l’any 1568. Posteriorment, es dugueren a terme algunes restauracions parcials, però la Revolució en va comportar la supressió i el pas a mans privades del conjunt.
Actualment només es conserven algunes restes del complex conventual, en bona part reconvertides en residència, ara de propietat pública, on es conserva la biblioteca reunida per Maurice Martineau, que havia estat propietari de la residència instal·lada en part de les antigues dependències conventuals.
- AUDIAT, Louis (1894). Les Jacobins de Saintes. Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. 23
- BOUYER, Léon (1914). Jehan Lebas. Bulletin de la Société des archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis. Vol. XXXIV
- MICHAUD, Alain (2020). Saintes, le couvent des Jacobins au Moyen Âge. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 2. París
- SCHLIGHT, Markus (2020). Saintes, l’église du couvent des Jacobins. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie