Abadia de Sainte-Marie-aux-Dames de Saintes

La fundació era propera al lloc on havia estat sepultat sant Pal·ladi, bisbe de Saintes, on a finals del segle VI s’hi havia alçat un primer monestir (Saint-Pallais), que es perdé a causa de les invasions normandes i que en temps posteriors es trobava en mans laiques. En aquest mateix espai s’esmenta també l’existència de l’església de Sancta Maria Rotunda. Amb la fundació del nou monestir benedictí femení, aquest fou dotat amb nombrosos béns i drets, entre els quals hi figurava La facultat d’encunyació de moneda, així com diverses esglésies, entre elles la de l’antic monestir de Saint-Pallais amb el seu territori, proper a la nova fundació.

L’any 1242, arran de la batalla de Taillebourg, la ciutat de Saintes quedà situada en zona de frontera amb els territoris sota domini anglès. Posteriorment, l’any 1327, el monestir resultà afectat per la guerra dels Cent Anys, si bé les conseqüències foren relativament moderades en comparació amb altres llocs del seu entorn. A mitjan d’aquell segle també patí un episodi de pesta. Un cop superats aquests esdeveniments, el monestir fou restaurat. Ja en el segle XVI, les guerres de Religió tornaren a afectar el monestir, especialment l’any 1568, en què fou objecte d’atacs.

Entre les estructures conservades destaca l’església medieval, amb vestigis de la construcció original del segle XI, tot i que modificada entre els segles XII i XV. És una església d’una sola nau, amb creuer i absis semicircular, coberta amb dues cúpules. De la façana, construïda durant el segon quart del segle XII, cal remarcar el seu valor escultòric, tot i les mutilacions sofertes durant els atacs hugonots i les posteriors restauracions del segle XX. La decoració s’organitza en dos nivells, cadascun amb tres arcs, amb el portal central destacat en el registre inferior.