La fundació d’aquest monestir la van impulsar els comtes d’Anjou, Geoffroy II i la seva esposa Agnès de Borgonya, prop d’un suposat monestir anterior (Sancta Maria Rotunda). Hom va aixecar una àmplia església romànica, que es conserva amb modificacions, consagrada l’any 1047 el mateix any de la fundació. La primera abadessa de la comunitat de monges benedictines fou Constance (1047-1061). Aquesta casa va rebre protecció de la monarquia i de la noblesa i en el segle XII ja havia esdevingut un important centre de poder. El 1242, arran de la batalla de Taillebourg, la ciutat Saintes va quedar situada en zona de frontera, davant els territoris de domini anglès i el 1327 va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys tot i que manera lleu considerant la seva situació i en comparació amb altres llocs i institucions del seu entorn. A més a mitjan d’aquell segle va patir un episodi de pesta. Un cop passats els esdeveniments bèl·lics, la casa fou restaurada.

Abadia aux-Dames de Saintes

Campanar

El segle XVI ve marcat per les guerres de Religió que també afectaren el monestir, que tornà a veure’s poc afectat pels enfrontaments; però el que no van fer les guerres va esdevenir durant la primera meitat del segle XVII quan la casa fou víctima de dos incendis (els anys 1608 i 1648), el que obligà la reconstrucció de bona part de les dependències monàstiques. La vida conventual va acabar amb la Revolució, després d’un període de decadència, el 1792. Un cop abandonat el lloc, va arribar la seva destrucció parcial, fou utilitzat com a presó i caserna, durant el segle XX es va anar recuperant i restaurant, l’església va tornar a tenir culte el 1942 i ara el monestir s’utilitza per activitats musicals.

La zona del desaparegut claustre