Priorat de Saint-Eutrope de Saintes
Prieuré Saint-Eutrope / S Utropii / S Eutropius
(Saintes, Charente Marítim)
Tradicionalment, el màrtir sant Eutropi és considerat el primer bisbe de Saintes; alguns relats el situen als primers temps del cristianisme, com a evangelitzador de la Gàl·lia en el segle I. Altres versions, en canvi, el col·loquen en el segle III i el relacionen amb sant Dionís de París.
Fou un dels seus successors a la seu episcopal, sant Pal·ladi (573-596), qui va descobrir la seva tomba a finals del segle VI i va fer traslladar-ne les relíquies a una església que fundà i dedicà al sant bisbe, la qual es convertí en un lloc de pelegrinatge. També s’esmenta l’existència d’un antic monestir, del qual es té alguna notícia l’any 1056, quan era en mans de senyors laics. L’any 1081, Guillem VIII d’Aquitània, comte de Poitiers, donà aquell lloc a l’abadia de Cluny, després d’haver-ne pres possessió.
L’abadia borgonyona hi establí un priorat, cosa que comportà la reconstrucció de l’església, consagrada l’any 1096 amb l’assistència del papa Urbà II. Saint-Eutrope passà a custodiar les relíquies del sant titular, esdevingué lloc de pelegrinatge i conegué un període de gran desenvolupament. S’hi van construir dos espais superposats: una cripta destinada a la veneració de les relíquies, que facilitava el pas dels pelegrins, i, damunt d’aquesta, l’església prioral, pràcticament de les mateixes dimensions, però amb una nau afegida.

Esquema de la planta de l'església superior
L’església fou modificada en èpoques posteriors, especialment arran dels desperfectes provocats durant les guerres de Religió, l’any 1568. El lloc quedà sense comunitat monàstica arran de la Revolució, i poc després, l’any 1803, a causa del risc de ruïna, es tancà la nau principal a partir del transsepte, que acabà perdent-se. L’església i la cripta es van construir entre els segles XI i XII. La cripta, amb deambulatori i tres absis radials, té un absis central que fou refet i ampliat posteriorment. Ambdues plantes disposen de transsepte.
- AUDIAT, Louis (1887). Saint Eutrope, premier évéque de Saintes. París: Picard
- AUDIAT, Louis (1877). Saint Eutrope et son prieuré: documents inédits. Saintes: Mortreuil
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRIAND, Joseph (1843). Histoire de l'église santone et aunisienne, depuis son origine jusqu'à nos jours, vol. 1. La Rochelle: Boutet
- CROZET, René (1956). Saint-Eutrope de Saintes. Congrès archéologique de France, 114 ss. Société française d'archéologie
- DANGIBEAUD, Charles (1907). Le plan primitif de Saint-Eutrope de Saintes. Bulletin monumental, vol. 71
- EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
- GENSBEITEL, Christian (2020). Saint-Eutrope de Saintes. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 5. París: Bloud et Barral
- GUÉRIN, Raphaël (2018). Reliques, sanctuaire et hagiographie : le renouveau du culte de saint Eutrope de Saintes aux XIe et XIIe siècles. Cahiers de Fanjeaux, 53. Toulouse: Privat
- RHEIN, André (1913). Saintes. Congrès archéologique de France, 79 ss. Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia