La cartoixa de Le Liget fou fundada pel monarca anglès Enric II (1133-1189), que també ostentava els títols de comte d’Anjou, Maine i Turena. Tradicionalment, es considera que aquesta fundació responia a la necessitat d’expiar la seva implicació en la mort de Thomas Becket (1118-1170), antic canceller reial i posteriorment arquebisbe de Canterbury.
British Library (BL Royal 20 A II, f. 7v)
Com a penitència, Enric II hauria acceptat la fundació de tres establiments religiosos: la canònica regular de Waltham (East of England), la cartoixa de Witham (South West England) i aquesta de Le Liget. Les terres destinades a la nova casa pertanyien a l’abadia de Villeloin (Indre i Loira), i el monarca les adquirí als benedictins en una operació desenvolupada entre els anys 1176 i 1183. Tanmateix, el lloc ja era ocupat pels primers cartoixans, que potser s’hi havien establert cap al 1153. És possible que la capella de Saint-Jean du Liget, situada a uns centenars de metres al sud-oest, es remunti a aquesta primera etapa.
Habitualment s’admet que la fundació de la cartoixa tingué lloc l’any 1178, moment en què s’hauria iniciat la construcció del monestir. La primera església, d’època medieval, hauria estat consagrada abans de la mort d’Enric II. Le Liget es desenvolupà gràcies al suport de la monarquia, especialment de Carles V de França (1337-1380), qui durant la segona meitat del segle XIV patrocinà la construcció de tretze noves cel·les després que s’autoritzés l’augment del nombre de cartoixans fins a vint-i-cinc. No sembla que la guerra dels Cent Anys afectés directament la comunitat, però durant les guerres de Religió la cartoixa fou ocupada i saquejada pels hugonots. El 1562, els cartoixans es van veure obligats a fugir i, el 1589, van patir una nova ocupació, durant la qual es va perdre l’arxiu monàstic. L’any 1596 es va fortificar el conjunt i, al segle XVIII, es dugué a terme una reconstrucció general.
Entrada al recinte de la cartoixa
Els cartoixans van ocupar Le Liget fins a la Revolució Francesa. El 1791, la comunitat hagué d’abandonar la cartoixa i, poc després, començà el seu enderrocament. Durant el segle XIX, les restes conservades van començar a ser valorades pels seus propietaris i, més endavant, foren objecte de protecció patrimonial. A més d’algunes construccions del segle XVIII, la cartoixa conserva les ruïnes de l’església medieval, edificada al segle XII.
No gaire lluny del monestir encara es conserva la conreria (Corroirie), un element característic de les cartoixes, separat del recinte monàstic i destinat a l’administració i explotació de les propietats agrícoles. Aquest conjunt es va preservar de la destrucció i manté bona part de les seves notables estructures medievals. També en un indret apartat es troba l’església de Saint-Jean du Liget, vinculada als primers temps de la fundació.
Església medieval
Església medieval
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux (1913)
Postal antiga, col·lecció particular
Corroirie
Corroirie
Corroirie
Capella de la Corroirie
Corroirie
Corroirie
Corroirie
Corroirie
Corroirie
Foto de ManuD, a Wikimedia
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1879). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. II. Tours: Rouillé-Ladevèze
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- CORROIRIE DU LIGET (sd). Château-monastère de la Corroirie
- DUFAŸ, Bruno (2014). La Corroirie de la Chartreuse du Liget à Chemillé-sur-Indrois (Indre-et-Loire). Étude historique et architecturale. Revue archéologique du Centre de la France, vol. 53
- MOLIN, Nicolai (1903). Historia Cartusiana. Vol. 1. Tornaci
- OSSEBOEUF, Abbé (1895). Excursion à Beaulieu, Le Liget et Montrésor. Bulletin de la Société archéologique de Touraine. Vol. X. Tours: Péricat
- OURY, Dom G. (1971). L'érémitisme dans l'ancien diocèse de Tours au XIIe siècle. Revue Mabillon. Vol. 58. Ligugé
- PHILIPPON, Albert (1934). La chartreuse du Liget. Bulletin de la Société archéologique de Touraine, vol. XXV
- PHILIPPON, Albert (1941). La liquidation de la chartreuse du Liget par la Révolution. Bulletin de la Société archéologique de Touraine, vol. XXVIII
- VALLERY-RADOT, Jean (1949). La Chartreuse du Liget et la Corroirie. Congrès archéologique de France. 106 ss. Tours. Société française d'archéologie
La cartoixa de Le Liget es troba al terme de Chemillé-sur-Indrois, a llevant de Loches. La conreria i l’església de Saint-Jean du Liget es localitzen molt a prop del monestir