|
Aquesta
abadia existia ja el 990, quan Emma de Blois (c950-1003) esposa del comte Guillem II de Poitiers i
d’Aquitània li va fer una donació. Tradicionalment s’ha
considerat aquest acte com el de la seva fundació i que
s’hauria fet sobre un priorat benedictí que existia, al
menys, des del 977. La comtessa va proveir el lloc de
béns i rendes per assegurar el seu manteniment. La
primera església fou beneïda el 1001 i gràcies a la
prosperitat de la casa es va reedificar el 1246 i un
altre cop el 1293 però aquest darrer edifici va quedar
greument afectat a causa d’un incendi l’any 1361 i es va
reconstruir novament (es va consagrar el 1418) tot i que
altres incidències la van tornar a afectar en diverses
ocasions amb el pas del temps (1433, 1612, 1637...). |
|
|
Un dels
personatges més coneguts vinculats amb l’abadia fou Baudri de
Borgueil, abat entre el 1089 i 1107 data en que va deixar el càrrec
i fou nomenat bisbe de Dol. Fou cronista de la seva època, entre
altres obres va escriure sobre la primera Croada i també la vida de
Robert d’Arbrissel, contemporani seu. La riquesa econòmica de la
casa era considerable, disposava de moltes possessions i
mantenia un llarg nombre de priorats distribuïts en diòcesis
diverses. El 1630 hi fou introduïda la reforma de la congregació de Saint-Maur. Va mantenir-se fins la Revolució, el 1791 el lloc fou
venut. Les construccions i dependències monàstiques han estat
modificades molt profundament i s’han perdut en bona part,
l’església inacabada (només es va aixecar fins el transsepte) es va
enderrocar. Hi destaca el celler del segle XIII. El lloc ha estat
parcialment ocupat per l’Ordre des sœurs de Saint-Martin de
Bourgueil. |
L'abadia de Bourgueil
Detall d'un dibuix de Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France |
